Distància: 91Km
Desnivell: 1400m

Descarrega el track aquí

Ruta en bicicleta entre Barcelona i Igualada

Considerem que la millor manera d’anar de Barcelona a Igualada és remuntant el riu Llobregat primer i l’Anoia més tard, fent el canvi al Coll del Bruc. Passarem pel Sud-Oest del massís de Montserrat i podrem observar unes magnífiques vistes de la muntanya sagrada.

Aquesta ruta transcorre paral·lela a la A-2 (antigament N-II) i forma part de l’eix que connecta Catalunya amb la resta de la península ja que porta de Barcelona a Igualada però després pot continuar fins a Lleida i Saragossa.

Molts dels camins que passarem s’anomenen Camí Ral o Camí Reial, el qual ja denota que s’han usat desde fa molts segles. Alguns trossos estan sota la A-2, alguns encara son camins de carro.

Trobarem també forces indicacions del Camí de Sant Jaume i més endavant del Camí Ignasià. Son útils de vegades, però no son camins pensats per anar en bici, o sigui que aquí plantejarem una alternativa ciclable i puntualment ens separarem del camí marcat (fletxa groca o fletxa taronja).

Al començament de la ruta anirem paral·lels a les línies tant d’Adif com de FGC, però quan abandonem el Llobregat deixarem de tenir aquest servei. No serà fins a Vilanova del Camí on tornarem a tenir accés fàcil a tren.

Seguint aquesta ruta tindrem la millor relació entre desnivell i seguretat ja que:

  • Evitem la carretera N-340
  • Evitem els trossos més transitats de la N-II
  • Evitem la BV-1201 entre Martorell i Olesa, que és especialment perillosa.
  • Evitem la C-1414 entre Olesa i Esparraguera, que és també especialment perillosa.
  • Utilitzem al màxim vies segregades: camins fluvials, etc.

Descripció detallada de la ruta

Travessar Barcelona

(Actualitzat: desembre 2018)

El track comença al node 00, a la zona Fòrum i anirem a buscar el riu Llobregat però no pel litoral, ja que esta molt atapeït (tot i que hi ha la Ronda Verda Barcelona). No és una alternativa prou segura ni fluïda per anar en bici.

Pujarem tota la avinguda Diagonal, que ens permet travessar i sortir del pla del Barcelonès i connectar amb la ampla vall que forma el Llobregat. En principi hi ha carril bici al llarg de tota la Diagonal, si bé la qualitat tant dels traçats com les indicacions tenen molt marge de millora. Tot i que les administracions pertinents han fet algún esforç, travessar Barcelona continua essent perillós per la manca d’infraestructures, per la densitat de trànsit i per el poc civisme dels usuaris de la via (amb qualsevol mitjà de transport).

La avinguda Diagonal ens permet travessar Barcelona de forma força directa, encara que de vegades poc fluïda, ja que té moltes interesccions -algunes de molt perilloses-.

En el moment d’escriure aquestes línies (juliol 2019) la plaça de les Glòries està en obres i la circulació en bicicleta no és molt bona.

Quan arribem al parc de Cervantes, a Pedralbes, trobarem el carril bici que connecta Barcelona amb Esplugues, el que vé a ser la Bicivia 7.

Esplugues a Sant Joan Despí

(Actualitzat: febrer 2019)

De la Bicivia 7 anem a buscar (no hi ha una connexió gaire fluïda) el carril bici de la avinguda dels Països Catalans, a Esplugues. Aquest tros coincideix amb la Ronda Verda Barcelona.

Al final de la avinguda dels Països Catalans trobarem el carrer Laureà Miró, que de fet, és la carretera N-340.

Triem aquesta alternativa tenint en compte la seguretat i la fluidesa del recorregut per arribar al riu Llobregat.

Seguirem aquesta via, on es va implantant mica en mica un carril bici, fins al terme de Sant Just Desvern (passarem pel costat de l’edifici Walden 7).

Deixarem aquesta just després de travessar les vies del tren sobre un pont. Llavors seguirem pel camí Reial, que limita la ciutat esportiva Joan Gamper.

Passarem la B-23 sota un pont i anirem enllaçant camins entre camps i horts per arribar al riu Llobregat dins del terme municipal de Sant Joan Despí.

Sant Joan Despí a Martorell

(Actualitzat: maig 2019)

Sant Joan Despí és un dels termes de la ribera esquerra del Riu Llobregat i té camins que donen accés als horts que podem utilitzar per arribar arran del riu. En general els dos marges del Llobregat son ciclables amb mínim desnivell i força seguretat. Fins i tot alguns trams estan restringits a vehicles a motor. De totes maneres cal destacar que hi ha seccions argiloses que tendeixen a enfangar-se molt en èpoques de pluja (tardor i primavera). Eviteu aquests segments si hi ha hagut plujes recents.

El track que trobareu aquí remunta el Llobregat pel marge esquerra. El camí és força continu, molt plà i molt segur. Depenent del terme municipal el camí esta millor o pitjor. Hi ha alguna area d’esbarjo i fins i tot barbacoes. Es troba a faltar ombres a l’estiu, restauració i que no s’enfangui a la primavera i tardor. El punt més problematic és travessar la riera de Rubí. La passera està molt malmesa i l’acumulació de sediments dificulta la ciclabilitat. A més, tot i que està seca la major part de dies a l’any, de vegades baixa amb força impossibilitant el vadeig.

Imatge d’un dels dies que la riera de Rubí baixava amb força, justament durant la marxa Lo Far West del 2019. Foto: Sergio Pizarro.

Si en canvi optem per remuntar el Llobregat per la ribera dreta, tot i que farem una mica més de volta, trobarem en general camins més ben conservats. Si voleu canviar de ribera hi ha algunes passeres i ponts per a travessar el riu. De Sant Joan Despí cap a aigües amunt son els següents:

  • Gual “provisional” sota el pont interminable que enllaça la A2 amb la AP7. Si mai acaben les obres es possible que el treguin.
  • Pont entre Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal: “el pont groc”. No té accés directe si es circula pel camí fluvial de la dreta, s’ha d’accedir al nucli urbà de Sant Andreu de la Barca per a poder travessar el riu.
El pont groc a Sant Andreu de la Barca permet travessar el Llobregat i arribar a Castellbisbal, a la zona de la fundició.
  • Pont “blau” a Castellbisbal, a prop de l’estació de tren d’Adif.
Vistes del pont blau (que de fet es veu vermell per sobre en aquesta imatge) a Castellbisbal, molt a prop de l’estació de tren.
El pont blau, completament dins del terme municipal de Cestellbisbal també ens permet travessar el Llobregat, a més, de manera més directa que el groc.

Sigui com sigui, per sobre del pont blau heu d’anar ja per la ribera esquerra un altre cop, ja que el riu Llobregat fa un gir molt accentuat abans de Martorell i el marge dret no es transitable.

01
Pont del Diable entre Martorell i Castellbisbal.

Per tant, l’aproximació a Martorell la farem pel marge esquerra, on trobarem sense dificultats el Pont del Diable (per cert, coneixeu la llegenda sobre aquest pont?). Val a dir que aquest pont formava part de la Via Augusta fa més de 2000 anys. És clar que esta situat en un lloc estratègic. De fet, es pot veure clarament en el seu entorn ja que esta envoltat d’autopistes, autovies, carreteres i línies de tren de 3 tipus diferents.

Vista virtual de la ubicació del pont.

Travessarem el Llobregat pel Pont del Diable i remuntarem el riu pel marge dret durant uns centenars de metres per entrar a una zona d’horts (Horta de l’Anoia).

Donarem la volta per l’horta de l’Anoia per fluidesa i desnivell.
02
Camí per donar la volta a l’Horta de l’Anoia.
03
Vista aèrea de l’últim meandre de l’Anoia abans de fondre’s amb el Llobregat.

Estarem remuntant llavors els últims metres del riu Anoia, el qual travessarem per un gual.

Vista del gual al camí del Pontarró. Si el nivell de l’Anoia és molt alt es pot passar per el pont de la N-IIa uns metres més amunt.

D’aquesta manera estarem allunyant-nos defintivament del riu Llobregat, el qual (en el moment que s’escriuen aquestes línies a juliol de 2019) no és transitable més amunt de la depuradora d’Abrera.

Martorell a Sant Esteve Sesrovires

(Actualitzat: maig 2019)

Travessem l’Anoia per un gual i passem prop del Tanatori de Martorell. Seguim el traçat de l’antiga carretera, que ara és un dels carrers principals de Martorell. Passat una de les estacions de tren, trobarem un pas soterrani que ens facilitarà la vida:

Anem a buscar el carrer Montserrat, que és l’antic traçat de la N-II, i passarem per davant tant de l’estació d’Adif com la de FGC. El trajecte ara ja no és pla degut a que no estem seguint el riu. Travessarem polígons de Martorell i utilitzarem un pas de vianants per a poder travessar les vies dels FGC molt a prop de l’estació de Martorell Enllaç. De fet, aquí es separen les línies de FGC cap a Igualada o cap a Manresa.

04
Entrada al pas soterrat que ens permet travessar les vies de FGC a Martorell Enllaç.

Ara ens dirigim cap a un dels barris més nous de la ciutat que ens portará al pont que travessa l’accés a la autopista.

05

D’aquesta manera arribem al parc forestal de Can Cases.

06

Avancem fins al segon aparcament i ens disposem a baixar fins al torrent de Llops:

07

Després d’uns metres a nivell del torrent, ens disposem a remuntar alçada fins al nivell de la via dels ferrocarrils. Anirem paral·lels a aquestes vies una estona.

08

Més tard, entre vinyes plenes de conills, girem bruscament a la esquerra per a perdre alçada i tornar a troba el torrent de Llops. Un cop allà, travessem el gual i encarem la forta pujada encimentada que ens porta un altre cop entre vinyes.

09

Quan arribem a la carena veurem el poble. Primer el cementiri, que està a les afores.

10

Més tard, els campanars bessons de l’esglèsia.

Sant Esteve Sesrovires a Abrera

(maig 2019)

Arribem a la aviunguda Vallserrat, que va per la carena. A la rotonda del final seguim les indicacions per anar a la escola, sempre cap a munt i voreigem el dipòsit d’aigua.

01

Ara ja estariem al camí Reial. El seguim entre pins i més endavant entre camps. Travessem els FFCC.

02

No sempre el camí més transitat és el més important. Fixeu-vos en la navegació en aquest punt.

03

En aquest punt els paisatges son espectaculars, tractant-se d’una zona tant industrialitzada com és.

04

Abrera a Esparraguera

(Actualitzat: maig 2019)

Havent arribat a Abrera, primer pel polígon i després continuant per el barri del Rebato, anem a buscar un túnel per a travessar les autopistes de la zona. Trobeu el carrer Sant Jaume, i tal i com es mostra a la imatge, baixeu el camí de terra que porta al túnel. És força llarg i no esta il·luminat, recomanem portar llums.

05

Un cop sortits del túnel, travessem la riera Magarola i passem per sota la A-2. Això ens permet enllaçar amb el polígon de Esparraguera.

06

Esparraguera a Collbató

(Actualitzat: maig 2019)

Travessem bona part d’Esparraguera i sortim per una zona residencial que acaba en sec en uns camps d’oliveres seguint un camí força paral·lel a la A-2.

07

Mes endavant travessem la A-2 per un pont elevat, que ens condueix a una masia. Després de la masia, el camí ens torna a fer creuar la A-2.

08

Una sortida de la A-2 no ens permet continuar. Anirem a buscar la carretera antiga i recularem uns metres direcció Esparraguera. A la alçada del desguaç, surt una pista que ens porta directes a Collbató.

09

Collbató a El Bruc

(Actualitzat: maig 2019)

Just als peus de Montserrat a la cara sud, ascendim pels carrers del poble fins a trobar indicacions del camí de Sant Jaume.

Sortint de Collbató es va per una pista en força bon estat.

Com podeu veure, el track intenta franquejar la serra de Montserrat sense guanyar molt desnivell, però les rieres ho fan difícil.

El recorregut es parcialment dins de bosc i camps, cosa que permet transitar-lo també en els mesos d’estiu. Degut als camps, ens podem trobar amb forçes alternatives per a prosseguir. Nosaltres us oferim la que té menys desnivell, menys dificultat tècnica i més seguretat.

Com veureu, de vegades el desnivell és inevitable. Les zones de rieres tenen de vegades el ferm en mal estat.

Arribem al poble de El Bruc. Hi ha punts d’interès turístic degut a la batalla que es lliurà en aquest indret. Hi ha també un itinerari turístic anomenat Camí de les Batalles (no garantizem que sigui ciclable).

El poble està escampat. Arribem per El Bruc nucli principal i ens dirigim acumulant desnivell a El Bruc de dalt on posem el node 110.

El Bruc a Coll del Bruc

(Actualitzat: març 2019)

l’aparcament de l’Hotel El Bruc, a ran de la A-2.

hotel el bruc

A la zona més Nord de l’aparcament hi ha una tanca, normalment oberta (és una servitud de pas). Aquí comença una pista que intenta circular en paral·lel a la A-2.

sortida hotel el bruc

La pista intenta mantenir l’alçada, tot i que el relleu és molt complicat. El ferm està força trencat puntualment i podem trobar forts pendents tant de pujada com de baixada. Tot i això, continua sent tram vermell i ciclable.

pista el bruc

A cert punt, apareixem enmig d’un aparcament de camions. No us espanteu, no us heu equivocat, el nostre camí ha de travessar la benzinera. El camí continua més endavant. Travessar Catalunya és una aventura, ja ho sabieu abans això.

benzinera el bruc

Un cop passada la benzinera, la pista remunta cert desnivell per a poder passar el túnel per sobre (més aviat, el túnel es va fer per a que la autovia no hagués de superar el Coll del Bruc). El camí està marcat parcialment com a rutes BTT de l’Anoia.

sobre el tunel del bruc

Amb això arribariem a l’aparcament del coll del Bruc, on trobem l’antic traçat de la N-II, actualment utilitzat per a transports especials i mercaderies perilloses.

montserrat des del coll del bruc cyclocat

El Bruc a Coll del Bruc (per carretera)

(Actualitzat: abril 2018)

Donat que les opcions off-road en aquesta zona son molt complicades, us proposem una alternativa potser menys segura però més pràctica. Hem circulat vàries vegades per aquest tram de la N-II i hem constatat que no hi ha gaire trànsit, que el trànsit que hi ha no és perillós i que, a més a més, no hi ha historial d’accidents en aquest tram. Com que aquest troç de carretera el considerem prou segur hem optat a incloure’l a la xarxa ciclista segura.

Començem a l’aparcament de l’Hotel El Bruc, a ran de la A-2 i no deixem la carretera. Prenem la carretera N-IIz i passem pel costat d’aquest edifici que es veu a la imatge.

carretera el bruc

Només cal seguir la carretera. No té pèrdua. En escassos quatre kilòmetres s’arriba al punt més alt.

carretera el bruc seguir

Amb això arribariem a l’aparcament del coll del Bruc, on podem continuar la ruta per camins de terra tant cap a El Bruc i Martorell o cap a Igualada i Cervera.

aparcament coll bruc

El Coll del Bruc a Cal Llucià

(Actualitzat: març 2019)

Situats al Coll del Bruc, us expliquem com podeu accedir a l’Anoia per camins de terra. En general, les pistes estan ben conservades i els pendents son moderats excepte la baixada on hi ha l’accés de la cova de Cal Llucià.

Situats a l’aparcament del Coll del Bruc, on s’hi pot accedir en cotxe, prenem la pista que va direcció Sud.

el bruc cyclocat

La pista forestal planeja en lleuger descens gairebé 2 kilòmetres, on trobarem una bifurcació i començarem a descendir més ràpidament. en aquesta baixada deixarem a l’esquerra l’accés a les coves de Cal Llucià.

Al final de la baixada trobarem una residència canina i estarem molt a prop de la A-2. De fet, és al peu del pont on posem el node 112, ja que si el travessem podem accedir a la carretera que puja el Coll del Bruc i tornar al punt d’inici d’aquest track.

pont sobre a2 cyclocat

A l’imatge s’intueix el pont sobre la A-2. La rampa que hi dona accés és de grava gruixuda i el fort pendent no la permet ciclar.

Coll del Bruc a Cal Llucià (per carretera)

(Actualitzat: abril 2018)

mapa el bruc asfalt

En dies molts tranquils de trànsit i si se us està fent tard, podeu baixar del Coll del Bruc per la carretera antiga. És una carretera que es manté perque els vehicles de mercaderies perilloses que no poden passar per el túnel hi circulin. A més dona accés a un parell d’urbanitzacions però, per norma general, hi ha poc trànsit, és ample i no temin constància d’accidents. Tot i això, no li donarem el nivell blau ni verd degut a la seguretat. El deixem en nivell vermell.

Situats a la carretera N-2z (antiga N-2) just on hi ha el cartell de Coll del Bruc, comencem el descens cap a l’Anoia. Com hem comentat abans, aquesta carretera és utilitzada per els camions que transporten mercaderies perilloses.

camio el bruc

Aneu en compte quan circuleu per aquesta carretera, doncs degut als revolts tant tancats que hi ha, alguns camions necessiten els dos carrils per maniobrar. Recordeu que els camions tenen preferència en aquesta via, especialment si estan en pujada.

revolt el bruc cyclocat

Quan arribem a baix de tot del port, on els carils es separen per enllaçar amb l’autovia, haurem de posarnos pel voral en contra direcció per uns metres. D’aquesta manera podrem agafar el pont de Cal Llucià i travessar l’autovia A-2. Després d’una baixada d’uns 10 metres de grava amb molta pendent, arribarem al node 112 Cal Llucià. Val a dir que la connexió entre la carretera antiga i aquest pont (que és part del Camí de Sant Jaume) no esta gaire ben aconseguida, ja que els ciclistes ens veiem obligats a posar-nos en contra direcció. En cas de no prendre el pont, ens ficariem a l’autovia, cosa que desaconsellem absolutament.

pont cal llucia

Arribats a aquest punt, hem de circular per el voral contrari (a l’esquerra de tot) per a poder accedir al pont i travessar la A-2. En cas contrari, aniriem a parar a l’autovia.

Cal Llucià a Igualada

(Actualitzat: març 2019)

Havent passat ja la dificultat del Coll del Bruc, continuem baixant per Castellolí i creuant alguns petits torrents arribarem a Vilanova del Camí, on seguirem el retrobat riu Anoia fins a Igualada.

Situats al peu del pont que travessa la A-2, prenem la pista paral·lela a l’esmentada autovia.

cal llucia

Aquesta pista esdevé asfaltada uns metres més endavant. Llavors ens incorporem a una entrada de l’autovia però en sentit contrari, aneu en compte. A partir d’aquí, nosaltres proposem entrar a la urbanització Els Pinyerets (seguiu el track) i usar un carril bici amagat que comunica la urbanització amb el nucli de Castellolí, però si teniu pressa o voleu anar per feina, podeu posar-vos a la carretera, sobretot de baixada (de fet, el camí de Sant Jaume està marcat per la carretera).

els pinyerets

Creuem el nucli urbà de Castellolí per una tranquila travessia urbana i anem a desembocar un altre cop a l’antiga N-II. Només per a travessar per que llavors anirem enllaçant vies de servei i polígons fins a arribar al riu Anoia. Avisem de que hi ha molt tros de polígon, però és un terreny ràpid i amb molt menys trànsit que les carreteres, especialment els caps de setmana.

catalunya poligonera

Però el tros de polígon valdra la pena quan retroben el riu Anoia a l’alçada de Vilanova del Camí.

vilanova del cami cyclocat

El passeig fluvial del riu Anoia a l’alçada de Vilanova del Camí és realment agradable de pedalar. Molt recomanable. A més, serveix de via de comunicació ciclista entre aquestes dues poblacions.

Mig kilòmetre més endavant ja estariem a Igualada, que és el node 113 de la xarxa CycloCat.

Volem sentir la teva opinió!

Has fet aquesta ruta? t’ha agradat? Coneixes bé el territori i creus que hi ha una opció millor? No et tallis i dóna la teva opinió! Deixa el teu comentari aquí sota.

Incidències? Millores?

Ajudan’s a mantenir la informació actualitzada deixant els teus comentaris aquí sota. Així tothom en podrà gaudir.

Agraïments als sherpas que han col·laborat en l’elaboració d’aquest tram:

Albert Giol, Manel Algaba, Eliseu Climent.

Categories: Grans Rutes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *