Distància: 143Km
Desnivell: 1300m 

Descarrega el track aquí

Ruta en bicicleta entre Barcelona i Tarragona

Considerem que la millor manera d’anar de Barcelona a Tarragona és remuntant el riu Llobregat per accedir al Penedès i creuar-lo per arribar al mar. Llavors, seguint la costa, arribariem a Tarragona.

Aquesta ruta també la fa servir la línia de tren d’alta velocitat i la AP-7. D’aquesta manera evitem travessar el massís del Garraf i el litoral a l’alçada de Vilanova i la Geltrú, que és força complicat i no gaire recomanable per a fer cicloturisme degut a la manca d’infraestructures dedicades a la bicicleta.

Les zones per on circularem seran predominantment de cultius (vinya, avellana) i per tant trobarem xarxes de camins agrícoles amb poc trànsit que ens ajudaran a fer camí de manera segura.

Trobarem algunes indicacions de GR, PR i itineraris locals de rutes ciclistes. De vegades son útils però, com sempre, us recomanem seguir el track.

Durant gairebé tota la ruta es pot accedir al tren, per tant es fàcil plantejar-se aquesta ruta remuntant en tren sigui al començament com al final.

Seguint aquesta ruta tindrem la millor relació entre desnivell i seguretat ja que:

• Evitem el desnivell i fortes pendents de travessar el Garraf
• Evitem la carretera N-340
• Utilitzem al màxim vies segregades: camins fluvials, etc.

Descripció detallada de la ruta

(per la descripció detallada entre Barcelona i Martorell aneu a la descripció entre Barcelona i Igualada. Fins a Martorell segueix el mateix camí).

Martorell a Gelida

(Actualitzat: novembre 2016)

Travessem l’Anoia per un gual prop de la piscina municipal, al carrer del Pontarró.

Remuntem el riu Anoia per un camí fluvial entre horts.

Més endavant trobem un antic molí fariner. Davant seu hi ha una passarel·la per on travessarem el riu.

Ara venen uns quilòmetres de pista asfaltada o de grava que va remuntant l’Anoia (encara que no el veiem) entre horts.

Hi trobem també hípiques.

La pista de servei de la autopista ens fa donar una mica de volta per esquivar una àrea de descans.

Més endavant, passem per un camí de talús que voreja una nau industrial.

Amb això arribem a un polígon industrial, molt a prop de l’estació de tren de Gelida.

Gelida a Sant Sadurní d’Anoia

(Actualitzat: novembre 2016)

Situats a l’estació de tren de Gelida, prenem la carretera amb precaució (o utilitzem un camí entre el bosc que ens porta al polígon industrial de més avall).

Un cop creuat l’Anoia, girem a l’esquerra i encarem unes fortes pendents de camí encimentat.

La pista de grava ens porta entre vinyes a travessar les vies de l’AVE per el pont de la imatge:

Més endavant travessem la carretera. Seguim senyals de sender. En aquest punt es pot prendre la alternativa Bataller, amb menys asfalt i tècnicament més senzilla.

La via normal circula per una pista asfaltada entre vinyes molt tranquila.

Més endavant voregem les caves Juvé i Camps.

Creuem el petit poble de Espiell i continuem per una pista asfaltada que fa dues paelles per perdre alçada i quedar pràcticament a ran de l’Anoia un altre cop.

Arribem a un polígon logístic, d’on sortim per la carretera i després de dues rotondes ja trobem l’entrada a un polígon industrial de Sant Sadurní d’Anoia. Just uns metres després de la segona rotonda, hi ha un camí que ens porta al carril bici. Costa molt de trobar, esta molt tapat per les herbes.

En vista aèrea potser es veu millor. Cal seguir el traçat taronja:

Entre el polígon i l’entrada al casc urbà no ens queda més remei que trepitjar la carretera, però el voral és força ample.

Al cap de pocs metres ja estem a l’entrada del nucli urbà de Sant Sadurní d’Anoia.

Sant Sadurní d’Anoia a La Granada del Penedès

(Actualitzat: novembre 2016)

Creuem el poble, que no té molts carrils bici.

A la sortida del poble, a la zona oest, deixem la carretera per transitar per una pista que passa pel costat de les caves Canals & Munné.

Detall de l’entrada a la pista:

La pista serpenteja entre vinyes amb canvis de pendents.

Travessem alguns petitíssims pobles com aquests:

I més endavant ens hem d’incorporar a la carretera BV-2429 per a fer uns pocs metres.

En seguida arribem a l’Ermita de Sant Pere de Lavern.

Més endavant hem de travessar la riera de Lavernó que pot estar intransitable si hi ha hagut plujes fortes els dies abans. Un cop sortim de la riera, tornem a circular plàcidament entre vinyes interminables.

I enmig d’aquestes vinyes, hi ha el poble de La Granada del Penedès.

La Granada del Penedès a Vilafranca del Penedès

(Actualitzat: Octubre 2016)

Deixem La Granada pel Sud.

Avançem entre vinyes. No hi ha arbres que facin ombra, tingueu-ho en compte quan feu aquesta ruta els mesos més assoleiats. Degut a diverses infraestructures, el track ha de canviar forçes vegades de direcció.

Arribem, sense acumular gaire desnivell, a Vilafranca pel Carrer de Sant Pau.

A partir d’aquí, us proposem una ruta que us porta a l’estació de tren. No hi ha gaires carrils bici en aquesta ciutat, nosaltres us proposem el que ens ha semblat més directe i menys perillós.

Vilafranca del Penedès a Els Monjos

(Actualitzat: Abril 2017)

Sortim de l’estació de tren de Vilafranca del Penedès.

Circularem pel carrer d’Amàlia Soler, que està pensat per a que hi vagin les bicicletes. D’aquesta manera evitarem el trànsit que hi ha a la via paralel.la, la avinguda Tarragona, que vé a ser la antiga N-340.

Sortim pel Sud-Oest de Vilafranca i anem a buscar el polígon. Passem per sobre la nova N-340.

Més endavant, travessem vies i autopistes. Passem molt a prop de Moja.

Llavors, entre camps i per camins de grava amb algun troç en mal estat, ens apropem a la fàbrica de ciment de Els Monjos. En aquest encreuament podem anar cap al poble mateix o bé anar de cara a barraca cap a Tarragona. A continuació us descriurem les dues alternatives.

Els Monjos a La Ràpita

(Actualitzat: juny 2017)

Ens situem a l’encreuament prop de la fàbrica de ciment:

Anem en direcció Nord/Nord-Est per a buscar un pas soterrani que passa sota les línies de tren. Puntualment pot haver trànsit de camions que van a la fàbrica i al polígon.

Un cop al poble de Els Monjos, trobarem la antiga N-340 que ara s’anomena N-340a ja que la variant pren el nom principal. Val a dir que és força segur transitar per aquesta travessia i que poder avançar 2km en línea recta sense interrupcions ni canvis de direcció s’agraeix.

El carril bici ens va molt bé en sentit Sud. En sentit Nord ja no és tant pràctic.

Un cop a La Ràpita el carril bici va per un parc, aneu en compte amb el vianants.

Després del parc, transitem pel poble i pràcticament quan s’acaba seguim el camí d’Olèrdola per a poder travessar la línia de tren per sota. Uns metres més endavant acaba el tram en una cruiila on podem anar cap al mateix punt de sortida però passant per la fàbrica de ciment.

La Ràpita a l’Arboç

(Actualitzat: juny 2017)

Aquest tram creua la frontera de l’Alt Penedès (província de Barcelona) amb la del Baix Penedès (província de Tarragona). Pobret Penedès, que l´han partit en dos…

El tram comença a les afores de La Ràpita, en aquest camí que surt del camí d’Olèrdola entre vinyes. Trobarem un petit pont per a creuar el riu Foix:

Avançem entre vinyes i passem a ran d’un parell de granges. Tornem a creuar el Foix, que fa molts meandres pel Penedès.

Circulem paral·lels al Foix fins a haver de creuar el seu afluent, el torrent de la Bruixa. Una mica més endavant ens incorporem a la carretera BV-2117. És una carretera sense voral, però té molt poc trànsit i la deixem al cap de 150 metres.

Un cop deixem l’esmentada carretera BV-2117, circulem paral.lels al conjunt de doble via convencional-AVE fins que ens desviem lleguerament a l’esquerra degut a que ens trobem amb la N-340. És just en aquest moment que creuem la frontera entre les províncies de Tarragona i Barcelona. Benvinguts a Tarragona! De totes maneres, continuem dins de la comarca transfronterera del Penedès. Travessem primer la N-340 per sota d’un pont i més tard les dobles vies de tren per a sortir girant a l’esquerra, seguin una antiga carretera i travessar la Riera d’Estadella.

Continuem paral·lels a les vies del tren per uns metres fins que deixem aquesta direcció per pujar cap a la dreta un turonet. Fem cim, voregem la masia i continuem per pista asfaltada fins a les caves Emendis. Tornem a entrar a la província de Barcelona, per cert.

Continuem per la pista, que va a trobar el camí de L’Arboç a Sant Marçal just davant de la masia La Porxada. Seguim direcció Sud-Oest i passem per davant de la masia Sant Marçal. Més endavant, seguint una pista asfaltada amb xiprers a banda i banda (rès a envajar a la Toscana) arribem al celler Oriol Rosell.

Més endavant continuem entre vinyes i creuem el torrent de Can Cateri (on hi ha una bifurcació que ens portaria a l’Escola Camp Joliu) i encara més endavant, ja per una pista asfaltada i sinuosament divertida, la riera de Marmellar. Precisament aquesta riera fa de frontera entre Barcelona i Tarragona (províncies) i ara ja sí que no deixem aquesta província fins al final del tram. Quan remuntem el desnivell de la riera, arribem al celler masia Papiol, el qual envoltem.

Un cop envoltat el celler masia Papiol, surt una pista directa direcció sud cap a l’Arboç. La pista queda cicatritzada per el pas de la doble via de tren però amb camins alternatius respectats. D’aquesta manera arribem a les afores de l’Arboç. Atenció en aquest encreuament ja que aquí podem agafar el cami Taberner, que és una via més directa d’avançar pel Penedès. Si es vol, en canvi, passar pel el poble de l’Arboç proposem també una alternativa menys directa però amb més serveis i més interès socio-turístic.

L’Arboç a Bellveí (pel camí Taberner)

(Actualitzat: juny 2017)

Aquest tram continua creuant el Penedès, entre vinyes, rieres, poblets pintorescs, fàbriques enmig del no-rès i camins ben útils per als ciclistes com el camí Taberner. Aquest camí ens serveix per a fer via i evitar desnivell i encreuaments innecessaris amb cotxes. De totes maneres, més avall descriurem com entrar a cada un dels pobles per que ens poden interessar els serveis que ofereixen.

El tram comença a les afores de L’Arboç, prop d’un dels ponts que ens permet travessar les vies del tren. Avançem per la banda contrària al poble de L’Arboç.

Més endavant hem de travessar la carretera TP2124 a l’alçada d’una rotonda. Llavors circulem paral.lels a aquesta via uns pocs metres fins a trobar de nou el camí Taberner.

Continuem pel camí Taberner entre vinyes i paral.lels a les vies del tren. Al cap d’algún kilòmetre, veiem una indústria. És la fàbrica Saint Gobain que fa vidres.

Un cop superada la fàbrica Saint Gobain, hem de travessar les vies del tren per un pont i anar a buscar un altre petit pont per a poder creuar el torrent de la Pallisseta. Anirem a parar pràcticament al poble de La Gornal (curiosament, província de Barcelona) però podem evitar creuar-lo i tirarem cap avall per a evitar desnivell i fer via cap a El Vendrell i Tarragona.

Entrem un altre cop a zona industrial. Hem de vorejar un parell o tres de fàbriques i arribem per camins plans al cementiri de Bellvei.

Alternativa entre l’Arboç i Bellvei (per La Gornal)

(Actualitzat: juny 2017)

El tram comença a les afores de L’Arboç, prop d’un dels ponts que ens permet travessar les vies del tren. Travessem les vies del tren pel pont, seguint la pista principal cap al nucli urbà de L’Arboç.

Més endavant hem de travessar a nivell la carretera TP2124, hi ha un pas de zebra per fer-ho.

Ja estem al nucli urbà de L’Arboç. Aneu a buscar la part Sud del poble per a enllaçar amb La Gornal.

 Arribem al sud de L’Arboç per la avinguda de la Generalitat de Catalunya. Allà hi trobarem l’entrada a un camí rural cap a La Gornal.

Arribem a La Gornal. Us proposem travessar el nucli com indica la imatge, però aneu en copte, poden haver carrers en contra direcció.

 Sortim de La Gornal pel costat de l’Ajuntament, per una camí rural asfaltat estret i serpentejant. Us deixem unes quantes imatges d’aquest camí de cinc estrelles:

 i una altra:

 i una altra:

 i una altra:

 i l’última:

Al final d’aquesta preciosa carretera trobarem el cementiri de Bellvei.

Bellvei a P.I. Els Masets

(Actualitzat: juny 2017)

El Penedès de vegades ens dóna l’oportunitat de fer variants, ja que les vinyes amb poc pendent estan plenes de camins i carreteres rurals que son segures i planes. Us proposem aquí una variació del tram 96-97 que passa per el nucli de Bellvei i evita tant la N-340 com els carrers del polígon Els Massets en la mesura del possible.

El tram comença al cementiri de Bellvei. Seguim una carretera rural asfaltada en direcció al nucli de Bellvei.

En aquesta intersecció preneu la dreta. A l’esquerra arribeu igualment a Bellvei, però donareu més volta si el que voleu és arribar a El Vendrell.

Dins del nucli urbà de Bellvei us proposem aquesta ruta, però trieu la que millor us convingui. Alerta! alguns carrers poden ser en contra direcció.

En aquest punt creuem el track del tram 96-97a.

Ara seguim un camí que és utilitzat per la companyia d’aigues. Està asfaltat, però de vegades una mica brut.

Aqui pot ser que ens mullem els peus, depenent de l’època de l’any…

I amb això ja arribariem al node 97 que és al polígon Els Massets, terme de Bellvei però a les portes de El Vendrell.

Alternativa de Bellvei a P.I. Els Masets

(Actualitzat: juny 2017)

Estem a punt d’arribar a El Vendrell i amb aquest tram us proposem el camí més ràpid evitant la N-340. Primer per carreteres rurals secundàries i més tard per dins del polígon, on no hi trobareu gaire trànsit els caps de setmana. En dies laborables us recomanem evitar el polígon i utilitzar un camí alternatiu que hem descrit unes linies més amunt.

El tram comença al cementiri de Bellvei. Seguim una carretera rural asfaltada.

La seguim fins a trobar el camí de Bellrec, que és una carretera una mica més transitada per on circularem pocs metres.

Tirem cap a l’esquerra fins a la rotonda. Llavors anem a buscar el carrer de la Rutlla.

Aquí ja estem al polígon industrial Els Massets. Circularem per l’avinguda Els Massets.

Aquesta avinguda ens permet evitar la N-340. Tot i això, en dies laborables podeu trobar molt de trànsit. Sempre serà més segur que circular per la N-340.

P.I. Els Massets a El Vendrell

(Actualitzat: 2017)

Arribem a la capital de la comarca del Baix Penedès. Aquesta ciutat no esta gaire adaptada a la circulació de bicicletes. De totes maneres, hem de posar el tram per continuar avançant cap a Tarragona i el Sud de Catalunya. Esperem que en els propers anys la situació millori.

El tram comença al polígon industrial Els Massets. Per sort els carrers desèrtics del polígon ens donen seguretat.

Al final del polígon trobarem la rotonda de Les Mates i farem un quart de volta per entrar al nucli urbà de El Vendrell.

A la següent rotonda sortim a dos quarts de volta (seguir carretera de Barcelona) i passem pel pas soterrat per travessar les vies del tren.

Passem per davant de l’estació de tren.

Continuem per l’avinguda d’en Jaume Carner fins a la rotonda del final de El Vendrell. Allà hem de pujar a la vorera per a tornar a travessar les vies del tren per túnel per a vianants. Aquest és el node 98 El Vendrell.

Via Verda a El Vendrell

(Actualitzat: juny 2017)

Aprofitatant la connexió de ferrocarril entre El Vendrell i Sant Vicenç de Calders, s’ha habilitat una pista de servei que és molt usada per els habitants de El Vendrell per a apropar-se a les platges de Sant Salvador i Coma-ruga.

El tram comença a El Vendrell, en el pas soterrat per travessar les vies del tren. La via verda va paral·lela a la carretera TV-2127. És molt utilitzada per vianants com a passeig saludable. No té gaire ombra, cal evitar les hores de més sol els mesos d’estiu. No hi ha segregació entre vianants i bicicletes, aneu en compte i adapteu la velocitat a les condicions de la via. Timbre recomanable.

Com podeu veure a l’imatge, hi ha grups de vianants fent passeigs saludables. Adapteu la velocitat i advertiu la vostra presència.

És normal que, trobant tants vianants a la via verda, alguns ciclistes optin per utilitzar la carretera.

La via verda de El Vendrell ens porta en direcció Nord-Sud directes a la costa, és també molt útil per als habitants de El Vendrell per anar a la platja. A la imatge es veu la via verda com una franja marró clar entre les vies del tren i la carretera. En aquest punt, passa per sota de la N-340.

El Vendrell a Creixell

Aquest tram és complicat per navegar. La via principal, la N-340 aclapara els millors passos per a circular. Com que no està habilitada per anar en bicicleta no ens queda altre remei que tirar de camins rurals. Prendrem moltes interseccions i travessarem molts nuclis, que si bé no estan preparats per la bici son prou segurs.

El tram comença a la meitat de la via verda de El Vendrell. Hi ha un encreuament amb un arbre i un banc on farem un tirabuixò per a passar per sota les vies del tren.

El pas soterrat pot estar inundat, aneu en compte.

Deixem el camí asfaltat en aquest encreuament i torçem a l’esquerra direcció Sud.

Ara circulem per una pista de terra entre vinyes i oliveres que ens permet travessar la C-32 sota un pont.

Passem pel costat d’una pista de kàrting. Més endavant travessem el barri de La Creu pel carrer Enllaç. En quest punt esteu molt a prop de l’estació de tren de Sant Vicenç de Calders.

Sortint del barri de La Creu pel carrer Enllaç, trobarem una carretera asfaltada secundària.

porta pòc trànsit i només és utilitzat per els pocs residents i estiuejants de la zona.

A més, hi ha punts com aquest túnel que eviten que els cotxes agafin grans velocitats. Per cert, aquí teniu prioritat de pas segons la senyalització:

Aquesta carretera es troba amb la N-340. En aquest punt, girem a la dreta per travessar-la sota d’aquest pont.

Llavors seguim el camí de Les Pedreres. És una pista rural asfaltada que primer passa per una urbanització abandonada. Més tard travessa el tren en aquest pont.

Deixem el camí de Les Pedreres en aquest punt de la foto. Aquí seguirem ara la línia d’un trasvassament d’aigua. És una via de manteniment. Si us hi fixeu a la imatge, el asfalt va ser tallat i tornat a posar (en un color més clar) quan s’hi van posar les canonades.

Seguir el trasvassament no és fàcil. Les canonades admeten més pendents que els cotxes i a més no hi ha necessitat de mantenir el camí net i llis.

Arribem a la avinguda del Sol. Desprès de passar sota les vies del tren girem per mantenir la direcció Oest que duiem. Circulem pel carrer Rosa Sensat. Arribem a prop de l’autopista AP-7.

Baixem pel carrer Cònsul Sura.

fins al carrer Les Planes, que de fet és un camí rural asfaltat.

A partir d’ara, el track té continus canvis de direcció. Per no fer pesada la descripció podeu veure a la imatge per on va el tram. Seguiu el track fins arribar a Creixell.

Amb això arribariem a Creixell, a la avinguda Catalunya, que és també la carretera TP-2112.

Creixella a Altafulla

(Actualitzat: juny 2017)

Aquí tenim un altre tram de navegació complicada. Encara que aquí intentem detallar al màxim el camí, sempre recomanem untilitzar un navegador GPS. Mica en mica anem deixant enrera les vinyes del Penedès i ens endinsem al Camp de Tarragona. Les Vinyes canvien per oliveres i avellaners. La ruta passa més a prop de la costa i tornem a veure el mar. Continuem evitant la N-340 utilitzant urbanitzacions i camins rurals asfaltats rústicament.

El tram comença a Creixell. Seguim l’avinguda Mediterrània, que va paral·lela a la N-340. Després busquem continuïtat amb la avinguda de l’Oceà Atlàntic.

Sortim de creixell per la mateixa avinguda que ara es transforma en camí rural asfaltat.

Passem la N-340 per sota un pont i al cap d’uns metres ja estem a les afores de Clarà. Llavors prenem el carrer dels Caus (camí de la dreta a la imatge) per a donar la volta per fora de Clarà.

Seguint pel carrer dels Caus, trobarem la carretera T-210. Podem evitar travessarla a nivell utilitzant un petit túnel a l’esquerra.

Seguim per carrer dels Caus i travessem el cami del Moro, que ens permetria arribar també de manera segura a Clarà. Aquest camins son realment poc utilitzats i circular-hi en bicicleta és un plaer.

A cert punt, el carrer dels Caus gira 90 graus a l’esquerra, no us despisteu. Ara baixarem i entrarem al nucli urbà de Torredembarra.

Proposem seguir la avinguda Sant Jordi per creuar Torredembarra. Ens trobarem la carretera T-214, que haurem de remuntar per uns metres.

Llavors deixem la carretera T-214 i prenem direcció Oest, cap a un centre d’equitació.

Hi ha uns murals ben curiosos…

Seguim el camí rural dels murals fins a la cruïlla de l’imatge i girem a l’esquerra direcció Sud-Oest pel camí de l’Oliverot cap a Altafulla.

El camí de l’Oliverot és poc transitat. Els portarà directes a Altafulla per la zona de l’escola El Roquissar i el camp de futbol.

Proposem la següent ruta per travessar Altafulla. Té cert desnivell, prepareu-vos.

I acabem el tram en aquest punt d’Altafulla. Si mirem en direcció del carrer de l’Ermita intuirem la silueta del castell d’Altafulla.

Altafulla a Tarragona

(Actualitzat: juny 2017)

Per fí arribem a Tarragona! Aquí tenim un altre tram de navegació complicada. Encara que aquí intentem detallar al màxim el camí, sempre recomanem untilitzar un navegador GPS. El nord de Tarragona és molt muntanyós. Hem intentat acumular el mínim desnivell com sempre, però els millors passos son per l’autopista i la N-340, que no tenen carril bici.

El tram comença a Altafulla, al carrer Ronda d’Altafulla, molt a prop del castell.

Sortim d’Altafulla pel camí a Ferran tal com es mostra a la imatge.

El camí del riu està asfaltat, tot i que l’estat de conservació és molt dolent. Suficient per anar en bici i que els cotxes no agafin més velocitats, però dóna sensació de deixadesa. Potser a hores d’ara està arreglat.

Travessem el riu Gaià. Al juny de 2017 hi havia una pasarel·la per a travessar el riu sense mullar-se (quan hi passi aigua, s’entèn). La pasarel·la no sur a la imatge.

Continuem cap a Ferran enmig de canyes i camí ben asfaltat.

Al final del camí desemboquem a la carretera T-202, poc transitada i sense voral. Veiem el majestuós castell de Ferran.

Prenem la T-202 només per uns metres i la deixem tombant a l’esquerra per a poder vorejar el castell, uns camps i una masia. Anem a buscar un pas soterrani per a travessar la N-340.

Després de travessar la N-340 per sota el pont, just abans de travessar la AP-7 surt un camí de manteniment de la companyia d’aigües que circula entre la carretera i l’autopista.

A la imatge podem veure com el camí (de ferm força irregular) ens permet avançar entre les infraestructures.

Més endavant voregem l’àrea de servei Mèdol Nord de l’autopista i, després de travessar l’enllaç a la rotonda continuem ara entre la A-7 i la AP-7.

En aquest punt del camí ens podem desviar i travessar la AP-7 per visitar la pedrera de El Mèdol, que és una pedrera de l’època romana.

Travessem ara la A-7 per un pas soterrat i continuem paral·lels a la A-7.

Després de fer algún kilòmetre per pista de grava en mal estat, arribem a la urbanització Escorpí, que ens posa algún impediment més a proseguir paral·lels a la A-7.

A cert punt, hem de deixar la pista de grava paral·lela a la A-7 per seguir el camí de servei de la companyia d’aigües. Aquest troç té el ferm en força mal estat (juny 2017).

La pista de servei ens permet arribar de forma bastant directa a la urbanització La Llevantina. El track travessa una cantonada d’un camp d’arbres. Quan vàrem reconèixer el camí hi havia realment un pas. Pot ser que quan passeu vosaltres estigui tancat. Voregeu el camp si no hi ha traça, en aquest cas no cal deixar servitud de pas per que la traça l’ha feta la infraestructura de les aigües. Respecteu les propietats privades.

A la urbanització La Llevantina tornem a trepitjar asfalt. Us proposem creuar-la com indica la imatge. Anirem a buscar el carrer de la Guatlla.

El carrer de la Guatlla es transforma en el camí nou de la Budellera, que segueix el torrent amb el mateix nom. El ferm torna a ser molt irregular en aquest troç.

Amb això arribarem a l’escola Mare Nostrum, reconeixible per uns camps esportius.

Aquesta és l’entrada a l’escola, per a que tingueu més referències. Heu de seguir el camí asfaltat ara ja en millors condicions.

El camí nou de la Budellera acaba en uns accessos a la N-340. Proposem girar a la dreta i fer uns metres contra direcció. Circuleu per la dreta. No hi ha gaire trànsit en aquest accés, com a mínim en dies festius. Preferim fer aquest troç de poc trànsit en contra direcció que no pas anar a l’esquerra, incorporar-se a la N-340, fer un quart de rotonda i llavors, en pujada haver de girar a l’esquerra amb línia contínua.

Baixant el accés haurem de creuar la N-340 o carretera de Llorito.

Passem per darrera de la ITV i travessem la antiga variant de la N-340 per sota i ja estem al nucli urbà de Tarragona!

Baixem pel carrer Josep V. Foix fins a la platja de l’Arrabassada. Teniu uns 100 metres en contra direcció un altre cop. La alternativa és fer una rotonda per creuar la Via Augusta i baixar pel carrer Josep Ras i Claravalls. Ja estem a nivell de mar!

Circulem pel passeig marítim Rafael Casanova, que no té carril bici (juny 2017).

En algun punt les vistes son espectaculars.

Voregem el fortí de Sant Jordi i passem per sota de l’aparcament de la platja del Miracle.

En aquest punt podem veure l’Amfiteatre romà de Tarraco.

Més endavant, acabem el tram a l’alçada del pas soterrat que ens permetrà anar a la plaça dels Carros i l’estació de Tren.

---

Volem sentir la teva opinió!

Has fet aquesta ruta? t’ha agradat? Coneixes bé el territori i creus que hi ha una opció millor? No et tallis i dóna la teva opinió! Deixa el teu comentari aquí sota.

Incidències? Millores?

Ajudan’s a mantenir la informació actualitzada deixant els teus comentaris aquí sota. Així tothom en podrà gaudir.

Agraïments als sherpas que han col·laborat en l’elaboració d’aquest tram:

Ismael Batallé, Joan Marcó.