Distància: 41Km
Desnivell: 660m (pujada) / 570m (baixada)

Descarrega el track aquí

Ruta en bicicleta entre Manresa i Igualada

A continuació us detallem quina és la que considerem la millor manera de conectar aquestes dues capitals de comarca. És força complicat, doncs Manresa està a la conca del Cardener mentres que Igualada esta a la conca de l’Anoia. Per tant, forçosament hem de canviar de vall i això suposa desnivell i pendents.

Hem estudiat el terreny i analitzat els tracks que ens han enviat els sherpas i finalment us podem oferir aquesta ruta que nosaltres considerem òptima seguint els criteris de CycloCat.

S’ha de tenir en compte que, tot i que tant Manresa (FGC i Renfe) com Igualada (FGC) tenen tren, no hi ha una línia que les comuniqui. Això s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar la ruta. Es pot anar en tren de Manresa a Igualada usant la línia de FGC fent transbordament a Martorell (que vol dir donar molta volta).

Descripció detallada de la ruta

Manresa a Igualada

(Actualitzat: setembre 2019)

Sortim de l’estació d’ADIF i travessem el pont sobre el riu Cardener. Farem un tirabuixó per a accedir al passeig del riu, que té un carril bici segregat.

Desde aquesta zona de Manresa es pot contemplar bé La Seu.

Remuntem el Cardener i passem pel costat de la zona esportiva El Congost. Més endavant, a la rotonda del Pont Nou, canviem de direcció per donar la volta al cementiri i començar a pujar per deixar enrere el riu.

Al camí Vell de Rajadell, al costat de la subestació elèctrica del Congost, estan fent un carril bici (2019)

Superem les vies del tren de la línia Manresa – Cervera – Lleida – Saragossa i prenem el camí d’en Suanya.

Detall del punt on es travessen les vies.
Camí d’en Suanya.

Al cap d’un quilòmetre i mig, travessem la riera de Rajadell per un pintoresc pont sense baranes.

Pont sobre la riera de Rajadell

Un cop travessat la riera, al cap d’uns metres deixarem el camí d’en Suanya per continuar cap a l’Oest, passant per sota un impressionant pont de la C-37 (Eix Diagonal Igualada – Manresa).

Pont de la C-37

Seguirem per aquesta via asfaltada entre pins i camps seguint indicacions cap a Vallformosa i Rajadell.

Arribem a la rotonda de l’entrada de la urbanització Can Servitge i fem 3/4 de volta per seguir remuntant el torrent de l’Infern.

Al cap d’uns quilòmetres, s’acaba l’asfalt i els pendents començen a ser una mica pronunciats, només puntualment.

La pista de terra està en bon estat (setembre 2019)

Seguint la pista de grava, ens incorporarem al camí que vé de Rajadell i seguirem direcció Castellfollit del Boix.

I canviarem la grava per un asfalt en mal estat.

Els següents 4 quilòmetres son planers, amb lleugers puja i baixes, ràpids i agradables de ciclar.

Al cap d’uns quilòmetres passem molt a prop de la casa rural Fontanelles.

Continuem, ara ja la pista esta recèn asfaltat (agost 2019).

Quan vàrem fer el reconeixement, a l’agost del 2019, la fista estava recén asfaltada.

Tot i que la pista planeja per un altiplà, podem veure cap al Sudest que el terreny té torrents molt profunds i inpracticables.

Vistes del torrent del Clot o del torrent de Can Torre.

Aquesta pista asfaltada ens regala unes vistes espectaculars de Montserrat. Especialment rrecomanable a última hora de la tarda, quan la llum és vermella i la muntanya sagrada canvia de color.

Al vespre i a l’alba, degut a l’angle d’incidència dels rajos solar a l’esfera que forma l’atmòsfera, només passen els rajos vermells. Per això, les grans superfícies verticals blanques o grises es veuen durants uns minuts de color vermell. Aquest efecte, molt famós a les Dolomites, també passa a la cara Sudest de Monserrat i Castellfollit del Boix és un bon lloc per observar aquest fenòmen de bellesa espectacular.

Amb això arribariem a Castellfollit del Boix (o Castellfollit del Bages depèn dels mapes). Aquest és el punt més alt de la ruta. En aquest poble passem de la conca hidrogràfica del Cardener a la de l’Anoia (tots dos afluents del Llobregat (un a Manresa i l’altre a Martorell).

Travessem el poble i sortim per la BV-1081. Al cap d’un quilòmetre aproximadament deixem la carretera per una via de grava.

Baixant per la ràpida pista de grava trobarem la capella de la Mare de Déu del Roser. Llavors la pista deixa d’estar anivellada i apareixen durant els propers quilòmetres rocs i xargalls.

Els següents quilòmetres son de baixada per arribar a Òdena, com hem dit, el primer tran de descens està molt trencat però a mida que ens apropem a Òdena, les pistes estan en millor estat de conservació i ens permeten ciclar sense dificultat.

Arribada a Òdena
Arribant a Òdena trobem marques d’un centre BTT

Travessem la carretera C-37z i sortim d’Òdena pel carrer Bonavista.

El carrer Bonavista ens dona accés a aquesta pista.

Seguint aquesta pista trobarem una bifurcació amb indicacions per accedir a Òdena Village.

Seguim baixant per la pista de grava, amb alguns xargalls importants, fins a trobar la carretera BV-1106 la qual no prendrem i seguirem per una pista paral·lela.

Passarem per sota de la A-II per un tunel que pot tenir fang i aigua.

Prendrem una pista asfaltada que dona accés a l’aeròdrom d’Òdena i el passem de llarg.

Deixant enrera l’aeròdrom, hem de passar per un camí que dona accés a una masia. Hi ha una senyal de prohibit el pas (no sabem com de legal és aquesta senyal) i entenem que fa referència sobretot a transit motoritzat. Si us plau, esteu en terreny privat, ens fan un favor deixant passar amb les bicicletes, intenteu no molestar i mostrar respecte i civisme. Si no ho fem aquest camí pot arribar a tallar-se i l’alternativa no serà ni tant curta ni tant còmode i probablement, tampoc tant segura.

Tot i que hi ha la senyal, tant el cotxe de Google Streetview com nosaltres a Lo Far West i als reconeixements del terreny em passat sense problemes. Tot i això, respecteu els amos del camí, esteu entrant a casa seva.

Ens falta ja molt poc per arribar a Igualada, de fet ja podem veure els polígons industrials. Aquest últim troç podem trobar una mica de fang depenent de l’època de l’any.

Finalment arribem al polígon Les Gavarres.

A l’entrada d’aquest polígon hi ha zones de “botellón”. Aneu en compte amb els vidres trencats.
En aquesta rotonda es troben aquesta ruta i la Barcelona – Igualada. A partir d’ara el track és el mateix.

Avisem de que hi ha molt tros de polígon, però és un terreny ràpid i amb molt menys trànsit que les carreteres, especialment els caps de setmana.

catalunya poligonera

Però el tros de polígon valdra la pena quan retroben el riu Anoia a l’alçada de Vilanova del Camí.

vilanova del cami cyclocat

El passeig fluvial del riu Anoia a l’alçada de Vilanova del Camí és realment agradable de pedalar. Molt recomanable. A més, serveix de via de comunicació ciclista entre aquestes dues poblacions.

Mig kilòmetre més endavant ja estariem a Igualada, que és el node 113 de la xarxa CycloCat.

Més endavant, acabem el tram a l’alçada del pas soterrat que ens permetrà anar a la plaça dels Carros i l’estació de Tren.


Volem sentir la teva opinió!

Has fet aquesta ruta? t’ha agradat? Coneixes bé el territori i creus que hi ha una opció millor? No et tallis i dóna la teva opinió! Deixa el teu comentari aquí sota.

Incidències? Millores?

Ajudan’s a mantenir la informació actualitzada deixant els teus comentaris aquí sota. Així tothom en podrà gaudir.

Agraïments als sherpas que han col·laborat en l’elaboració d’aquest tram:

Eloi Oliveras, Carlos Melero, Manel Algaba, Eduard Puig.

Categories: Grans Rutes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *