Distància: 64Km
Desnivell positiu: 910m (+/-10%)
Desnivell negatiu: 1200m (+/-10%)

Descarrega el track aquí

Actualitzat: octubre 2019

Alta Ruta Gravel: Vic – Manresa

Amb aquest track unim dues importants capitals de comarca: Vic (Osona) i Manresa (Bages). Son dues ciutats que formen part de l’eix transversal de Catalunya, clau en la descentralització de les infraestructures i en el re-equilibri del territori català. A més son dues ciutats que s’hauràn d’incloure en la ruta cicloturista Intercatalunya 1 que aniria de Lleida a Girona.

Tant Manresa (FGC, Adif) com Vic (Adif) tenen estació de tren però no estàn comunicades entre elles directament. Si es vol anar d’una a l’altre en tren es pot utilitzar el Rodalies i fer transbordament a Montcada i Reixac.

A l’hora d’estudiar la ruta, s’ha tingut en compte el criteri de “mínim desnivell, màxima seguretat” però els ferms trencats i algunes pujades amb fort pendent i sostingudes ens impedeix classificar-la com a Gran Ruta i per això la posem a l’apartat de Altres Rutes Gravel.

La majoria del track transcorre per el mateix Camí de Sant Jaume, però hem millorat el traçat en alguns punts per a facilitar-ne la ciclabilitat. A grans trets, sortim de Vic remuntant el Meder fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà seguirem la riera de Muntanyola per enfilar-nos fins a la petita població d’Estany, punt més alt de la ruta. Després d’Estany, baixarem per la vall que forma el torrent del Gomis, ja a la conca del Llobregat.

Descripció detallada de la ruta

Vic a Sentfores

Situats a l’estació de tren de Vic, prenem el carril bici sentit Sud per la avinguda dels Països Catalans fins a trobar el riu Meder. Travessem el riu per un pont i a la següent rotonda fem un quart de volta per a prosseguir cap a l’Oest, per un carril bici paral·lel a la BV- 4316. Vigileu amb la sortida i entrada de vehicles del supermercat Lidl.

Passem la N-152a carretera de Barcelona per sota un túnel.

Tunel per passar per sota la N-152a carretera de Barcelona.

Continuem per un carril bici fet recentment (estiu 2019) en paral·lel a la BV-4316 carretera de la Guixa fins a la població de Sentfores.

Sentfores a Santa Eulàlia de Riuprimer

A Sentfores s’acaba el carril bici de la carretera de la Guixa i per tant optem per ficar-nos a la carretera BV-4316 a la rotonda d’entrada del poble. Allà seguim uns metres per la travessia urbana que fa de carrer principal de Sentfores fins que girem 90º a la dreta per baixar el carrer del Call (tram de llambordes). Ens portarà directes al riu Meder, el qual travessarem i tornarem a trobar indicacions del Camí de Sant Jaume i de numeroses rutes de les afores de Vic.

Seguim el Camí de Sant Jaume riu Meder amunt per un camí agrícola de roderes que passa a convertir-se en sender. Tot ciclable però amb reserves.

Camí de Sant Jaume entre Sentfores i Santa Eulàlia de Riuprimer.

Al cap d’un quilòmetre aproximadament, haurem de travessar el riu per un gual natural i seguidament travessarem a nivell la carretera BV-4316.

En aquest punt es travessa el riu Meder per un gual. Hi baixa prou aigua com per a mullar-se els peus, aneu en compte.

Un cop travessada la carretera seguim per pistes de roderes entre camps, sempre guanyant lleugerament desnivell. Apropant-nos a Sta. Eulàlia trobem algun troç força trencat, just abans d’arribar al camp de futbol.

Passatge en males condicions prop de Santa Eulàlia de Riuprimer. Ciclable pels pèls.

Santa Eulàlia de Riuprimer a Estany

Situats davant de l’entrada principal del camp de futbol, prenem un camí de roderes que avança cap a l’Oest remuntant la riera de Muntanyola. Al cap d’un quilòmetre ens incorporem a la carretera BV-4317 i la seguim per un parell de quilòmetres més. És una carretera amb molt poc trànsit ja que només dona accés a la petita població de Muntanyola.

Dels 2 quilòmetres que hem de fer per la BV-4317 ens podríem estalviar 1, però tindriem algunes dificultats afegides com per exemple aquest gual per travessar la riera de Muntanyola (ens l’estalviem anant per la carretera).

Després d’aquest parell de quilòmetres per carretera, la deixem sobtadament per prendre una pista a la dreta que s’enfila amb trams encimentats i forts pendents. Els següents 10 Km per arribar a l’Estany tenen forts pendents i un desnivell acumulat d’uns 400 metres. La pista té el ferm parcialment trencat, Es recomanen pneumàtics de 40mm d’ample.

Imatges de la pista entre la carretera BV-4317 i la població de l’Estany. La pista ha de superar un gran desnivell i els forts pendents sumats a la poca compactació del terreny fan que potser haguem de posar el peu a terra.

Això si, el paisatge de boscos de pins ens fa passar el patiment de manera més agradable. Seguint aquesta pista arriberem a la població de l’Estany.

Estany a Artés

Arribem a l’Estany per la banda de la mina i seguint un camí entre camps travessarem la C-59 (vé de Moià, Castellterçol, Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui i puja fins a trobar l’eix transversal).

Sortint de l’Estany pujem entre camps per arribar a l’encreuament on es troben les restes de l’ermita de Sant Pere de la Crossa, que és possiblement el punt més alt de la ruta amb uns 900 msnm.

Vistes a les rodalies de l’Estany, prop de les restes de l’ermita de Sant Pere de la Crossa. Aquest és probablement el punt més alt de la ruta. Aquí entrem a la conca hidrogràfica del Llobregat.

Ara tenim davant nostre una baixada en pista d’uns 23 Km que ens portarà fins a Artès.

Vista de la pista que ens porta fins a Artès.

Els primers quilòmetres de pista son sobre lloses vermelloses amb rocs, poca grava. Recomanem pneumàtics de com a mínim 40mm d’ample.

A mida que anem perdent cota podem gaudir de més ombra.
Els boscos es van obrint i deixen pas a camps i masos solitaris.
Vistes dels camps a les rodalies de Santa Maria d’Oló.
La pista està parcialment asfaltada en alguns trams.
A cert punt, travessem la riera de Mal Rubí per un gual de ciment.

Aquesta baixada ens farà passar prop de l’ermita de Sant Miquel, el Mas Torigues (Santa Maria d’Oló), Sant Vicenç de Vilarassau, la masia Els Clapers, la casa de colònies La Ruca i la urbanització Urbisol. A partir de l’urbanització ja començem a notar un altre cop la pressió de l’humà fins que arribem a Artés per el carrer del Raval.

De l’Estany fins a Artés no passem per dins de cap població però si que passem ben a prop d’algunes.

Artés a Manresa

Travessem Artés evitant les principals carreteres pel carrer del Raval i pel passeig Diagonal (en el track hi ha un petit troç en contradirecció, aneu en compte) i anem a buscar el carrer Progrés. Allà tornem a trobar indicacions del camí de Sant Jaume.

Artés es pot travessar sense gaires problemes.

El camí, principalment pista amb roderes, és trencat i amb molts rocs solts. Travessarem el torrent de Les Tàpies i després de circular pel costat de hípiques i granges haurem de travessar la N-141c

El relleu aquí és accidentat, no hi ha grans desnivells ni pendents però és dificil establir un ritme constant.

Arribant a Navarcles trobem la riera de Calders, que vé de Monistrol de Calders i quan entra a Navarcles forma un llac degut a una presa.

El llac a Navarcles és un petit paradís, desconegut per a gran part de la població.

Seguim la riera de Calders aigües avall, per un camí entre horts, fins a trobar la carretera de Manresa BV-1221. Seguim aquesta carretera fins al carrer Ubac, que ens permetrà sortir de Navarcles pel pont de Sant Benet.

Vista aèrea de la sortida de Navarcles per el pont de Sant Benet.

Aquest pont ens dona accés al Monestir de Sant Benet del Bages i al complexe Mont Sant Benet. D’aquest complex fins a Sant Fruitós hi ha un fantàstic camí per anar en bicicleta evitant el trànsit de la carretera.

Pista ente el Monestir de Sant Benet i Sant Fruitós del Bages, conegut com a camí de Sant Benet.

Travessem Sant Fruitós del Bages sense grans complicacions (hi ha un petit troç en contra direcció) i sortim per la zona de les piscines. La pista esta en bon estat i és força utilitzada per els habitants de la zona per a desplaçar-se en bicicleta, a peu o a cavall.

El camí entre Sant Fruitós del Bages i Manresa és agradable i esta en bon estat.

La pista s’acaba sobtadament a la carretera de Viladordis, molt a prop de la intersecció amb la C-55. Hi ha un carril bici a l’altre banda de la carretera que ens permet superar les dues rotondes i el pont de la C-55.

A partir d’aquí, el carril bici està a l’esquerra (si es ve en sentit cap a Manresa) i pot ser una mica perillós. Sobretot en el moment que s’acaba el carril bici, ja dins del nucli urbà de Manresa.

El recorregut urbà d’aquesta ruta no és gaire fluïd, però és molt segur ja que passem per moltes zones 30 i carrers peatonals. A més, passem per carrers del nucli antic de Manresa que ens faran retrocedir en el temps.

Finalment arribem a la Seu i una mica més endavant a l’estació d’Adif, que és on hem situat el final d’aquesta ruta. Pel camí hem passat molt a prop també de l’estació de FGC de Manresa-Viladordis.


Volem sentir la teva opinió!

Has fet aquesta ruta? t’ha agradat? Coneixes bé el territori i creus que hi ha una opció millor? No et tallis i dóna la teva opinió! Deixa el teu comentari aquí sota.

Incidències? Millores?

Ajudan’s a mantenir la informació actualitzada deixant els teus comentaris aquí sota. Així tothom en podrà gaudir.

Agraïments als sherpas que han col·laborat en l’elaboració d’aquest tram:

Eloi Oliveras, Eduard Folch, Carlos Melero, Mar Raso, Quimet Sospedra.



1 comentari

Marc Padros Galvez · octubre 28, 2019 a les 5:57 pm

Bona ruta! Una altra opció per no anar a l’Estany és des de Muntanyola anar fins a Sant Cugat de Gavadons, una hermita amb vistes des d’on es pot anar cap a Moià per una pista en molt bon estat. Un cop a Moià es va paral·lel a la N-141C i s’acaba baixant a la Ruca, allà el track que heu fet coincideix. La llàstima és que per entrar a Manresa pel Parc de la Sèquia s’ha de voltar una mica però és molt més xulo que fer-ho per Viladordis (gustos personals! 🙂 )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *