Aquest és un relat sobre què es pot experimentar participant en la CBBP. Quan organitzem una marxa -sigui d’un dia o per etapes- fem un simulacre unes setmanes abans per a comprovar que tot està en ordre i cuidar fins a l’últim detall. Ja que de vegades, els petits detalls ens poden arruïnar un viatge que podria haver sigut fantàstic. En les següents línies podreu conèixer la ruta, com resoldre la logística i altres temes que us puguin preocupar si esteu indecisos per inscriure-us a aquest esdeveniment que serà únic en la seva espècie.
La idea
L’arribada del gravel i l’interès creixent per l’autosuficiència ha fet augmentar la demanda pel cicloturisme, però, tot i això, encara hi ha algunes barreres que dificulten que arribi a un públic encara més extens. Una d’aquestes barreres és l’oferta d’allotjament assequible i adequat als viatges en bicicleta.
Així que quan vaig tenir oportunitat de col·laborar amb el càmping La Ballena Alegre va sorgir la proposta de la Costa Brava Bike Packing.
Vam dissenyar un esdeveniment on el participant pogués iniciar-se al cicloturisme més autosuficient (o parcialment autosuficient) d’una manera segura, econòmica i en contacte amb el medi.
Les etapes estarien plantejades en línia (no circulars), cosa que aportaria el valor de desplaçar-se per un territori i avançar amb mitjans propis. A la vegada, l’inici i el final de la ruta haurien de comptar amb estacions de tren, que servirien per tancar la cadena logística.
Una de les estacions que ens dona accés a la Costa Brava és Flaçà. La Costa Brava, pel seu relleu complica qualsevol infraestructura terrestre, siguin carreteres o ferrocarrils. Però Flaçà, situada a la comarca del Gironès tocant a l’Empordà, ens donava una situació prou bona per a fer l’aproximació. Les infraestructures terrestres a la Costa Brava han sigut històricament difícils, de fet diuen que a finals del s XIX alguns habitants de Cadaqués (hàbils mariners) havien estat vàries vegades a Amèrica, però, en canvi, no havien estat mai a la capital de província que és Girona.
Aquesta incomunicació atès el relleu de la costa fa que aquesta ruta estigui plena de racons naturals tot i la gran pressió turística que pateix. Al capdavall, nosaltres fent aquesta ruta també farem el turista. El cicloturista concretament.
Acabarem la ruta a Sils, que també té estació de tren i no dista gaire de la porta d’entrada a la Costa Brava: Blanes.
Etapa 1
Ens trobem un divendres a la tarda -aprofitem que els dies són llargs- a Sils (els dos venim de més al Sud de la Costa Brava). Deixem els cotxes a l’aparcament de l’estació i agafem les bicis per pujar al tren. En una mitja horeta arribem a Flaçà, des d’on comencem la primera etapa.
Només començar ens trobem la centenària Central Elèctrica de Vinyals al costat d’una séquia que té els seus orígens l’any 1748. Una de les coses que mola del cicloturisme és que circules per vies que van ser principals i ara han quedat obsoletes però amb poc trànsit de vehicles de motor. I això et permet descobrir meravelles com aquesta séquia, molí i central elèctrica.
Més endavant travessem el Ter (el riu més important de la zona) per un gual que s’arriba a submergir quan hi ha pluges intenses.
El pas per Sobrànigues és com retrocedir en el temps diversos segles. Ens causa sorpresa com es pot portar una vida “moderna” en un entorn pràcticament medieval, i és que la ruta ens portarà més endavant per altres nuclis històrics que podrien ser perfectament escenari de pel·lícules èpiques històriques.
Gaüses, Camallera, Vilaür, Vila-robau, Sant Mori… anem enllaçant poblets travessant camps per carreteres amb poquíssim trànsit. L’etapa és plana amb predomini d’asfalt i seccions de terra que estan en força bon estat.
Arribem al riu Fluvià i transitem pel dic que protegeix els camps de les inundacions. El camí és ara força directe cap a Sant Pere Pescador i és justament allà on enllacem amb un tram de la ruta Pirinexus, que a la vegada forma part de la EuroVelo8.
Utilitzarem la carretera de la platja, molt freqüentada per ciclistes que estan allotjats als càmpings, per accedir a la nostra estimada La Ballena Alegre. Un càmping dels històrics, inicialment situat a Viladecans es va haver de traslladar per una ampliació de l’aeroport de Barcelona. Des de fa uns anys gaudeix de més espai a Sant Pere Pescador.
L’etapa no ha sigut difícil, només uns 34 quilòmetres amb menys de 300 mda que ens deixen energies per afrontar l’etapa reina l’endemà.
És hora de muntar les tendes, inflar el matalàs, carregar bateries de mòbil i GPS i gaudir d’una reconfortant dutxa.
Etapa 2
Ens llevem a les 7:30. En els mesos de primavera i estiu de vegades val la pena fer el trajecte partit entre matí i tarda, i aquesta és l’estratègia que hem triat. Esmorzem al bar del càmping, empaquetem i enfilem la carretera de la platja un altre cop continuant cap al Sud.
Al cap de molt poc tornem a enllaçar amb la EuroVelo8, aquest cop transitarem per un carril bici “paradisíac” que passa per les restes de la colònia grecoromana d’Empúries. Posa la pell de gallina pensar que allò porta més de dos mil·lennis allà. Si penses que aquesta ruta en bici és llarga, imagina’t per als grecs que van arribar aquí!
Sempre és d’agrair que les rutes cicloturistes tinguin punts d’interès, siguin històrics o d’un altre tipus, dona un al·licient a l’esforç i ens fa pensar que la raó és la ruta en si, no el destí.
Passem per fora de l’Escala i travessem Bellcaire d’Empordà, on podem veure la influència de la cultura ciclista a Girona, evidenciada amb cafès de temàtica ciclista que són agents aglutinadors de practicants. Llocs de trobada o de pas que són parada quasi obligatòria.
Més endavant tornem a trobar el Ter, a l’altura de Torroella de Montgrí (hem estat fent la volta al Montgrí aquests últims quilòmetres). Gualta, Fontanilles, Palau-Sator, anem enllaçant pobles i poblets per pistes molt fàcils de rodar… si no hi ha vent! És fàcil trobar aigua, per exemple a Torrent, la font està en una plaça al peu de la ruta. Consell: fixeu-vos quan travesseu una població. Normalment, a les placetes, si hi ha “columpios” per a nens hi haurà una font amb aigua potable. Penseu que l’aigua pesa bastant i que en un entorn com aquest no és molt difícil trobar-ne.
Els que fa uns anys que ens movem en bici per aquestes contrades, podem constatar que realment el cicloturisme està creixent. Fa uns vint o fins i tot deu anys, no és que no hi hagués cicloturisme, és que n’hi havia molt menys. Recordo fer aquesta mateixa etapa i no creuar-me amb cap ciclista. Ara em puc creuar -cordialment i saludant- amb dues dotzenes.
Entre Palafrugell i Palamós la ruta aprofita l’antic traçat del Tren Petit. Testimoni de l’edat d’or del transport per ferrocarril. Ara ha esdevingut un eix de mobilitat ciclista importantíssim pel Baix Empordà.
En el tram entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols trobem nombroses opcions per a dinar i agafar forces. Ens estalviarem pedalar durant les hores en què el sol pica més fort, descasarem i reposarem energies, que ens faran falta de cara al que ve a continuació.
I més val haver paït bé el dinar, perquè sortint de Sant Feliu de Guíxols haurem fet front a un petit port. La carretera GI-682, coneguda col·loquialment per “La carretera de Tossa a Sant Feliu” és una de les carreteres més espectaculars de la Costa Brava. Sovint recorreguda en cotxe, moto o autocaravana per turistes, ara és també molt utilitzada per ciclistes. Sempre ha estat molt usada per ciclistes, però sobretot d’ençà que hi ha l’autovia de Vidreres a Sant Feliu, ja no hi ha necessitat de circular arran de la costa si tens pressa. A més, els banyistes més agosarats comencen “expedicions” des de qualsevol esplanada on càpiga un cotxe per accedir a les cales més recòndites. Tot plegat fa que aquesta carretera ens ofereixi un passeig tranquil amb unes vistes de postal. Sigui com sigui, no podem evitar que la carretera guanyi alçada en els caps i en perdi a les cales. Però ja ho sabem que per arribar a llocs excepcionals s’ha de patir una miqueta, ens ho hem de guanyar!
I així és com arribem al Càmping Cala Pola, situat a la cala d’on pren el nom, amb una petita platja de cala pràcticament privada i un bar exclusiu. Acampar aquí és un luxe pels sentits. Les parcel·les que hem fet servir són petites, aïllades i tranquil·les. Justament el que necessitàvem per a descansar després d’aquesta llarga segona etapa.
Repetim la rutina de càmping: tenda, dutxa i a dormir. El dia de la Costa Brava Bike Packing hi haurà una mica més de festa, però quan fem els reconeixements del terreny de festa en fem la justa i prou.
Han sigut uns 80 quilòmetres amb poc més de 700 de desnivell acumulat, repartits en tirada de matí i tirada de tarda han sigut assequibles si no tens vent de Sud ni pressa.
Etapa 3
Ens llevem veient com surt el sol del mar i de mica en mica va il·luminant la Cala Pola. La veritat és que ens ve de gust fer una mica el ronso i ens costa marxar del càmping -estàvem tan bé!-.
Enfilem la carretera de Tossa i l’acabem de fer. Estem només a una cala de fet d’arribar a Tossa. Allà la ruta no continuarà arran de la costa. La carretera que ens portaria a Lloret de Mar ja és més transitada i no és tan maca com l’anterior. Així que la ruta ens porta pel camí vell, és a dir, pel camí de Can Samada i més tard per la riera de Can Sota. Això fa que, un cop superat el Coll de sa Palomera (149 m) ja tinguem tot baixada fins a Lloret de Mar.
Un cop a Lloret, inevitablement la ruta ha d’apartar-se de la costa i això implica superar o bé el massís de Cadiretes o bé el Montbarbat. Triem el Montbarbat perquè és molt més assequible. I quan feu l’etapa em direu: t’has passat! I jo us diré, perquè no sabeu com era l’altra opció!
Realment Lloret està encerclat de muntanyes, no gaire altres, però les pistes forestals traçades tenen punts amb forts pendents. A més el sauló no ajuda gaire a tenir adherència i especialment quan està sec rellisca com una mala cosa.
Tirem per alguns carrers d’urbanització (si noi, tenen ombres i l’asfalt de vegades s’agraeix després de tant sauló) per finalment arribar a Vidreres. Aquí tornem a enganxar amb la EuroVelo8 que ens porta directes a Sils, on trobem els cotxes i tanquem el cercle.
Aquesta última etapa han estat una mica més de 40 quilòmetres amb gairebé 800 metres acumulats, però acabar de tancar el cercle et fa revifar. Hem patit una mica pel sol, que ens ha enganxat justament fent els pendents més pronunciats, però és una part petita comparada amb la llargada de tota l’etapa. Podríem haver sortit més d’hora o partir-la com el dia anterior.
Conclusió
L’experiència ha sigut molt bona. Comparat amb altres rutes que hem fet es podria considerar fàcil. Els quilometratges i els desnivells no són excessiu per una persona que està en forma -o en mitja forma i té tot el dia per fer l’etapa-.
El fet de tenir els allotjaments lligats és un gran avantatge i et permet oblidar-te de moltes preocupacions (recordo rutes on havia de voltar per trobar allotjament i desgasta bastant). També el fet de travessar poblacions turístiques facilita els avituallaments i ens va permetre viatjar amb menys pes (sí, cicloturisme de targeta, ho sé).
La infraestructura és una meravella comparada amb una o dues dècades abans i realment es respira un ambient ciclista que fa que no et sentis com el “rarot” entre els turistes.
Finalment, els paisatges són espectaculars, que hem de dir de la Costa Brava?
La Costa Brava Bike Packing és un esdeveniment ideal per a iniciar-se al món del cicloturisme d’autosuficiència o semi-autosuficiència, podent fer una ruta en línia tancada pel tren.
