Josep “Pitu” Porta Ribas (1933 – 2018)

Enguany se celebra la desena edició de la Ladies & Gentlemen. Una marxa que -excepte en la primera edició- ha tingut com a recorregut la unió de les ciutats de Barcelona i Girona. Volem aprofitar aquesta desena edició per a homenatjar una persona que va néixer el 1933 al barri del Clot, a Barcelona. Estem parlant d’en Josep Porta Ribas, “Pitu” pels amics.

En Pitu de petit va enganxar la guerra civil o sigui que no va poder anar a l’escola fins a força grandet, sent pràcticament analfabet fins als 14 anys, quan ja s’intentava guanyar la vida fent de fuster en un local sota les escales del vestíbul d’un edifici.

En aquesta Barcelona de la postguerra dels anys 40 i 50, en Pitu es va apuntar al Club Ciclista Provençalenc. En aquest club hi havia dos grups per a fer les sortides de diumenge: els bons i els “pajarerus”. En Pitu, pobret, havia d’anar en el grup dels “pajarerus”. Ja li anava bé. La seva bicicleta d’acer no tenia canvi de marxes i les llandes eren de fusta. No tenia roba específica per pedalar, per tant, portava una camisa, pantalons amb calçotets (res de badana!), sabates i una bossa en bandolera.

Aquí sota us deixem una imatge generada per IA que ens dona una idea de com era en Pitu i quin tipus de ciclisme feia.

Les sortides estrella del Club Ciclista Provençalenc eren aquelles que s’estenien més d’un dia. La sortida -o excursió- a Girona era una de les més emblemàtiques. També es feia una cap a Lleida, però ja era una mica massa llarga i no sempre es podia fer. En Pitu havia participat més d’una vegada en aquestes sortides. Havia anat -amb el material que us explicava- fins a Girona en repetides ocasions.

A finals dels anys quaranta heu de pensar que no hi havia ni un 10% dels vehicles a motor que tenim a les carreteres avui en dia. La velocitat màxima dels camions era de 40 km/h i l’N-II no estava totalment asfaltada (tenia trams amb llambordes o de terra compactat amb una fina capa d’uns asfalts molt rudimentaris).

Quan en Pitu es va casar i va formar una família ja va deixar de fer esport. Abans es considerava una cosa de joves. Pràcticament no existia l’esport adult.

Molts anys més tard, cap als 90, el seu net es va aficionar a una nova modalitat de ciclisme: el mountain bike o bicicleta de muntanya. El seu pobre net de 15 anys sortia a entrenar per Collserola, esquivant durant mitja hora cotxes i autobusos entre Sant Andreu i la Vall d’Hebron. Feia uns 20 quilòmetres a cada entrenament amb prou feines. En Pitu li deia que de jove anava en bici fins a Girona i això deixava flipant el seu net. -“Mare meva, si jo amb 20 quilòmetres ja estic rebentat, imagina els més de 100 que hi ha fins a Girona” – pensava el seu net.

Amb els anys, el net d’en Pitu continuava donant-li voltes al tema d’anar de Barcelona fins a Girona en bicicleta. Ara, ja entrats al segle XXI, la forma física, el material o l’experiència no era un impediment per al seu net. El vertader impediment era trobar una ruta prou descongestionada com per a poder anar en bici de forma segura. En Pitu utilitzava la ruta de la costa. Seguia l’N-II passant per Mataró, Tordera, Fornells i finalment Girona. El seu net, però es trobava un panorama ben diferent a començaments del s. XXI. La ruta que seguia en Pitu havia esdevingut massa perillosa pel seu gust. Llavors va començar a investigar camins secundaris per tal d’evitar al màxim el trànsit i el desnivell.

Després d’uns quants anys d’estudiar mapes i fer missions de reconeixement, el net d’en Porta va trobar la ruta que al s. XXI seria la que acumula menys desnivell tenint en compte la seguretat. La introducció de les bicicletes tipus gravel va tenir molt a veure en això, ja que permetia sortir de les carreteres més transitades i poder avançar per pistes de terra en bon estat.

I així és com va sorgir la idea que la Ladies & Gentlemen unís Barcelona i Girona: perquè el seu net volia reivindicar que en ple s. XXI, amb tota la tecnologia disponible, se n’ha de poder continuar anant de Barcelona a Girona en bicicleta, de forma segura i fàcil.

Josep «Pitu» Porta Ribas era el meu avi.

Article escrit per Joan Calvera Porta, fundador de CycloCat i organitzador de la Ladies & Gentlemen.