Aqui us deixem un resum de les mil i una aventures de les quals vàreu ser protagonistes:
El diumenge 14 de gener de 2018 es va celebrar la CycloCat Gentlemen’s Gravel Ride BCN-GRN. Més de 300 inscrits dels quals nomes uns 280 vàren prendre la sortida degut a que la pluja de la nit abans va desmotivar alguns participants. Tot i això, el nivell de participació va ser un èxit.
Si vàreu participar, podeu enviar les vostres cròniques (anècdotes, batalletes, aventures) a info@cyclocat.cat
Afixiados
Anar-hi nant
Anortec
Antolí & Palat
BRCG
BTT Serral
Cangrejus Team
Cariñena
CC Gràcia
Club Ciclista Sentmenat
Dalton Five + Team AC Montjuïc
Dierckx Becker i Font
Equip Z
Ciclista rodando
Un dels participants va ser en Jonathan Tapia, del blog “Ciclista Rodando” que va resumir la seva experiència amb aquest vídeo:
Estrella Team
Galvesport (fotos de Xavi Calvo)
Georiders
I clicant aqui la seva crònica!
Godoy Cardedeu Nens
Guiris
Inmortales
Jose Maria 25Km/h
Les Titanes
Meridians
Na fent 32
OM Perruquers
Pinyi
Polos Hermanos
Salazar 20Km/h
Shiva Team
The Alcovers
Unknown
CycloCat
doncs nosaltres també vàrem fer la marxa. Vàrem sortir els últims, a les 9:10 juntament amb els Black Lab, que ens van ajudar molt en les tasques d’organització controlant llicències i lliurant dorsals (moltes gràcies nois!). En els primers kilòmetres ja vàrem veure que tindriem estratègies diferents i els vem deixar enrera… però ho pagaria car. Encara no havia arribar a Cardedeu i ja tenia gana. Haver dormit poc i no haver menjat suficient durant les hores prèvies a la marxa començaven a passar factura.
El croissant a Cardedeu va entrar molt bé, però no era prou, necessitava més teca. Les barretes que duia no em donaven prou energia.
A Sant Celoni vàrem parar a dinar. Allà vàrem coincidir amb els Dusty People (o part d’ells) i vàrem veure com ens passaven els Black Lab, que havien trobat unes bones rodes a seguir i que anirien a zero aturades.
Havent dinat un entrpà de truita, el troç entre Sant Celoni i Hostalric semblava senzill a priori, però em costava seguir la roda dels meus companys. Les primeres rampes a les cames apareixien al kilometre 80… i encara quedava el mur de Fogars i l’ascenció al Puig Marí!
En alguna rampa del Puig Marí vaig haver de posar peu a terra (el 32×30 que porto per ciclocross és massa llarg per rampes sostingudes com aquesta). De baixada, vàrem fer una aturada ultra ràpida a Can Castells. Allà ens vàrem acoblar al Pau Tena i alguns altres integrants que anaven en solitari.
Entre Caldes i Girona ja vàrem trobar a molta més gent i miravem de rodar en grup per estalviar energia: ûnica, Cargol Coix i altres equips ens vàrem anar ajudant fins arribar a la ciutat de l’Onyar.
La rebuda a Eat Sleep Cycle va ser espectacular! personalment em vaig alegrar molt de que tanta gent hagués pogut arribar a una hora decent a Girona… i els que faltaven per arribar! una autèntica aventura per a alguns. Com a molts altres participants, em va agradar l’ambient realment no competitiu, molt més sà que el de les marxes i amb esperit col.laboratiu. Cadascú tenia la seva història, la seva estratègia, la seva manera d’entendre el ciclisme, no tant el “citius, altius, fortius” sino el “l’important és participar”.
Esperem repetir. Esperem que repetiu. Mentrestant, teniu la xarxa CycloCat per anar rodant segurs.
Salut i pedals!
