La crònica

I ara us explicarem com 30 intrèpids pioners van decidir inscriure’s a l’aventura d’anar més enllà de Collserola i explorar què hi ha a l’Oest.

Durant bona part del divendres 24 de maig de 2019 va estar plovent a la província de Barcelona. Les plujes es van allargar fins la matinada de dissabte 25 i pel matí encara espurnejava.

Sortida: Eroica Caffè Barcelona

La meteorologia va fer que alguns inscrits finalment no apareguessin a la sortida però la majoria van prendre’s un cafè a Eroica Caffè Barcelona i van enfilar la Diagonal per a sortir de la jungla urbana.

Preocupats per el mal temps, els participants van prendre un cafè i van començar a circular. Foto: Joan Calvera.

El camí fluvial del Llobregat estava molt enfangat, posant al descobert que la infraestructura no esta a l’alçada de les circumstàncies.

En aquest punt, un participant va trencar el suport del canvi. Va anar juntament amb el seus companys a un taller de bicis i després de moltes peripècies, va aconseguir arreglar i continuar la marxa.

Un altre participant (mantindrem el seu anonimat S. P.) va trencar la cadena a Molins de Rei. Va poder reparar convertint la bicicleta en singlespeed fins que a Collbató el seu equip de suport li va fer el canvi de bicicleta.

Travessar la riera de Rubí va ser complicat. La depuradora va obrir comportes, cosa que va convertir en no ciclable el gual per travessar. Els participants es van haver de mullar els peus… (ens sap molt de greu, però l’aventura és l’aventura).

Travessar el gual de la riera de Rubí. Poques vegades a l’any hi baixa una gota d’aigua, doncs justament el dissabte 25 de maig baixava així. Foto: Sergio Pizarro.

Mes endavant, a Martorell, deixaven el Llobregat travessant el Pont del Diable.

Travessant el Pont del Diable. Creuem el Mississipi (Llobregat). Foto: Ferran Sans

Control 1: Casino Sant Esteve Sesrovires

En el pas del primer control, al Casino de Sant Esteve Sesrovires, els participants va poder esmorzar i rentar la bici, ja que l’aigua i el fang feien estralls a les transmissions de les bicicletes.

Després de Sant Esteve ja es podia gaudir d’unes magnífiques vistes de la muntanya sagrada de Montserrat.

Montserrat, la muntanya sagrada. Foto: Sergio Pizarro

Campament: Òdena Village

Mica en mica els participants van anar arribant al campament. A mida que anaven arribant ens explicaven les aventures que havien hagut de passar.

Per cert, un d’aquests vehicles de suport es va quedar encallat en un camí forestal degut a un error de navegació del pilot. La organització i els participants van aconseguir rescatar amb èxit el vehicle i tot va quedar en una anècdota. Realment, el Far West és un lloc salvatge, només apte per als mes durs. Aquesta marxa, pel fet de l’autosuficiència i les aventatges que es treuen en la bona navegació, ens recorda als primers Paris-Dakar (amb vehicles encallats i tot).

Rentar la bici, posar oli a la cadena, una dutxa i prendre una cervesa mentres s’espera que la brasa estigui a punt per a fer butifarres i hamburgueses. Tot això mentres es comparteixen impresions entre els participants. Hi havia molt bon ambient al campament. Abans de sopar es van repartir les tendes espontàniament.

Així eren les tendes permanents de campanya al campament. Finalment hi va haver llits per a tots. Foto: Ferran Sans

Clickeu aqui per a veure el video de Ciclista Rodando resumint la primera etapa.

Sopar i a dormir

Hi havia gana, els plats de pasta (també per al nostre estimat celíac), la amanida i la carn van volar. Qui va voler va poder veure el partit de futbol… tot i que va ser millor petar la xerrada al menjador explicant anècdotes i històries. I després a dormir, que el dia següent ens haviem de llevar molt d’hora.

Segon dia: sense fang, però amb vent

La nit va ser plàcida i freda, més freda del que és habitual per ser un cap de setmana de maig. Després d’un esmorzar de campions, els participants van anar sortint al seu aire del campament per a seguir el track que els portaria al fantàstic i desconegut carril bici de La Panadella. La preocupació era si hi hauria prou hores per arribar abans de les 16h a Lleida.

Va fer molt vent durant tota la jornada que, per sort, no va tenir pluja. Pujar la Panadella pel carril bici va resultar força feixug degut al vent acanalat. Un cop superat, ja rodant a la provincia de Lleida, les pistes tenien un rodar ràpid.