Munic – Verona en bici, Etapa 4: Trento – Verona

Dades de la ruta:

etapa 4 verona

altimetria

mapa trento venecia

Descarrega el track aqui

Seguiu els tracks sota la vostra responsabilitat. Podeu considerar-los com a base. No els hem corregit expressament per a mostrar la “crua” realitat. A l’alçada de Rovereto hi havia obres, per tant aquest track no segueix el traçat original en aquest punt.

Descripció de l’etapa:

La via ciclable Claudia Augusta segueix el curs del riu Adige, que passa tant per Trento com per Verona. Llavors, només cal seguir aquesta via per arribar a bon port.

via claudia augusta cyclocat

A l’alçada de Mori ens hem desviat per a donar un cop d’ull al llac de Garda aprofitant la seva proximitat i la bona infraestructura ciclista que existeix per arribar-hi.

llac de garda cyclocat

Més avall, a l’alçada d’Ala, la Via Claudia Augusta segueix el canal Biffis que ens porta fins a Verona.

 

unica

 

El Relat

Últim dia de la ruta. Després del toc d’atenció del primer dia, sembla que abaixar el ritme ha estat la clau. Cada cop notem menys cansament a les cames sempre i quan no demanem molts watts. L’etapa d’avui és molt plana. Originalment només té una dificultat, que és l’ascensió al Rivoli Veronese. Com que l’etapa ens quedava molt curta i el llac de Garda quedava tant a prop, vàrem decidir allargar l’etapa passant el pas de Sant Giovanni i arribar a Nago. D’aquesta manera ens podem fer la foto amb el llac de Garda de fons.

 

El sherpa de l’etapa

Sortint de Trento m’enganxo a un parell de ciclistes. Després de donar la roda un parell de cops ens posem a xerrar. Son dos homes jubilats. Un d’ells, a més, recent divorciat. Van en bicis de carretera. Sempre van per carril bici, ja des de fa anys. Si han d’anar a alguna altre vall sí que es posen a la carretera, però sinó, si es per fer la volteta del dia, van sempre pel carril bici. Em diuen que molta gent (es refereixen a gent del seu perfil: ciclista esportiu, amb bici de carretera, que roda a uns 30-40 Km/h) com ells fan servir aquest carril bici.

carreterus pel carril bici

Un dels ciclistes jubilats que ens va acompanyar uns kilòmetres just quan ens creuavem un grup de ciclistes de carretera en formació pel carril bici. Aquest carril bici aprofita el dic que hi ha entre el riu Adige i els camps del costat. A més, serveix de via de manteniment del dic. El carril bici s’ha fet amb prou cura de que sigui continuu i els ciclistes no corren risc quan s’acaba aquesta secció.

-Aquí de vegades hem vist en Daniel Oss (ciclista professional de Trento, en aquells moments corrent el tour amb el Bora-Hansgrohe), de vegades també veiem la Paola Pezzo (doble campiona olímpica i del món de BTT).

De fet, recordo veure equips amateur entrenant pel carril bici. És clar que estem parlant d’un carril bici de més de 2,5 metres d’amplada (hi pot passar un camió de manteniment) i sobretot estem parlant de trams fora del nucli urbà, seccions on realment només hi havia aquesta gent entrenant i no una àvia anant a comprar el pa.

banner Elemnt

Els dos jubilats em confirmen que hi ha més professionals a part dels esmentats abans que viuen i entrenen per la província del Trentino. I és que al nord d’Itàlia (Lombardia, Veneto, Trentino) és un territori on la bicicleta és viu molt. De fet, el Giro de Lombardia i el Giro del Trentino tenen cert renom en ciclisme de carretera.

Arribem a un poble on hi ha muntada una carpa que dona informació als cicloturistes. Jo m’aturo per a recollir informació i em despedeixo dels ciclistes jubilats.

promocio turistica trentino

La provincia del Trentino realment dedica molts esforços a fomentar el turisme a la seva regió. A la carpa hi podem trobar tot tipus de tríptics de promoció turística, molts d’ells de turisme relacionat amb el ciclisme. Evidentment en varies llengües com ara alemany, anglès i holandès.

promocio del cicloturisme a trentino

 

Obres de manteniment

Com acabem de dir, el carril bici és a la vegada la pista de servei d’altres infraestructures com ara pot ser un dic, un canal, un gasoducte o una línia elèctrica. Ens trobem amb unes obres en el dic que tallen el carril bici per uns kilòmetres. Doncs bé, el camí alternatiu indicat, demostrant sensibilitat ciclista, ens porta per un recorregut igualment ciclable i evitant carreteres d’alt volum de transit. Això és pensar en els ciclistes i cuidar-los!

desviació per obres

A la imatge, senyalització d’obres que afecten al carril bici. Es poden veure clarament les indicacions del traçat alternatiu per a bicicletes.

senyalització provisional per obres

Senyalització provisional per obres del carril bici.

obres a rovereto

Senyalització provisional per obres a la Via Claudia Augusta, a la sortida de Rovereto.

 

Mori i el pas San Giovanni

Quan estem a les afores de Mori, arran de canal, trobarem un memorable encreuament. D’allà comença la branca de la ruta que ens porta al llac de Garda. Com que ens hem trobat bé de cames, fa bon dia i encara tenim temps, decidim fer-hi cap.

la cruilla de mori

A Mori hi trobem un velòdrom a l’aire lliure, com el de Roubaix

Velodrom de mori

i un tirabuixó per a que les bicicletes puguin travessar la carretera.

Tirabuixó de Mori

Més endavant, hi ha un carril bici que ens porta cap al pas San Giovanni.

passo san Giovanni

unica

Està prohibit circular en bicicleta per la carretera, essent aquest carril bici la única opció per arribar al llac de Garda des de Mori.

bici prohibida carril bici alternatiu

Les prohibicions sempre son odioses, però si es pensa en les bicis i es fa una infraestructura adient al costat, no trobem per què ha de ser dolent. Realment, des del punt de vista d’usuari ciclista, aquesta és una molt bona sol·lució. Ep! sempre i quan hi hagi una alternativa ciclista realment útil i projectada per a la funció que ha de fer.

 

El llac de Garda

Les vistes al llac de Garda son impressionants.

vistes a Garda

banner Elemnt

Al cap d’uns dies es va anunciar “a bombo y platillo” que s’inaugurava un nou carril bici que donava la volta al llac. Doncs bé, no donava la volta. Es van crear unes falses expectatives en vers aquesta obra. L’ajuntament de Limone sul Garda va inaugurar un tram d’uns 3Km de passarel·la, al costat de la carretera, per on es podia circular en bicicleta. La obra és espectacular, no ho neguem, però seria molt més natural treure metres de carretera que no pas guanyar metres a l’aire. Fer carrils bici no té perquè ser car, però si comencem a fer carrils bici de fantasia, amb costoses obres, llavors sí que esdevé car. A més a més, la passarel·la és compartida amb vianants, cosa que no dóna una bona solució. Ja que s’inverteix, invertiu en una solució complerta i bona. Si realment voleu atraure el públic cicloturista, segregueu cotxes, bicis i vianants. Cadascú per la seva banda, especialement en travessia urbana i obra nova.

 

Cicloturisme al llac de Garda

si bé la zona del llac de Garda és una zona turística de bellesa especial, no és el millor lloc per a fer cicloturisme, especialment si volem donar la volta al llac. Les vies de comunicació que donen la volta al llac estan pensades només per a cotxes. Especialment els dos “llargs” del llac, és a dir, les comunicacions Nord-Sud. El baixant Oest, el de Limone, té unes galeries (on es va rodar la intro de la película James Bond 007: Quantum of Solace) gens recomanables per passar-hi en bici. El costat Est no és millor. Al Nord, als voltants d’Arco, Garda i Nago-Torbole encara es salven. Al Sud, si no anem per primera línia de llac, podem trobar els típics carrils bici urbans sobre acera i molt discontinus, però la gent es desplaça força en bicicleta i és relativament segur.

Molts tours cicloturistes de fet, acaben les rutes al llac de Garda, no li donen la volta. Ens vàrem trobar un d’aquests tours. Anaven equipats amb un autocar d’unes 50 places i el remolc tenia capacitat per a 50 bicicletes. A més, el remolc duia un sistema que permetia aixecar les bicicletes més pesades (les elèctriques) i aprofitar l’alçada del remolc al màxim.

remolc cicloturista

remolc per a bicis

ocupant el carril bici

Llàstima que estiguessin ocupant el carril bici…

El que sí que trobem al Nord del llac és molta oferta de BTT, especiament d’enduro. A Riva del Garda s’hi celebra des de fa anys a la primavera un festival de BTT molt important.

 

Tornem a la vall de l’Adige

Després de fer-nos la foto al llac, cal tornar a buscar el riu Adige. Tornem a passar el pass de San Giovanni i més endavant ens aturem a dinar. Aquest final d’etapa i de ruta s’està fent dur per la calor. Aquesta zona dels Alps ja no es tant fresqueta com fa dos dies, on estavem a 12 graus i plovent. Ara estem a 35ºC i no hi ha ni una ombra.

restaurant ciclista

Ens aturem a dinar en aquest restaurant dedicat als ciclistes de hi passen. Aparcament de bicis a la terrassa, punt de càrrega de bicicleta elèctrica i àpats lleugers i nutritius.

plats durace i ultegra

La oferta esta tant encarada al ciclista que els plats d’aquest restaurant tenen noms com “durace” o “ultegra” (si no enteneu la gràcia no sou prou ciclistes)

poblet tranquil enmig de la ruta

Ja un altre cop a la vall de l’Adige, la Via Claudia Augusta passa per poblets molt tranquils i pintorescs.

banner Elemnt

Rivoli Veronese

El riu Adige ha de passar per un estret congost en aquest punt. És efectivament un lloc estratègic. Tota la vall per on hem estat pedalant durant aquests dos últims dies es tanca en un espai de, amb prou feines, 100 metres d’amplada. Aquest va ser l’escenari d’una de les batalles més conegudes de Napoleó. L’exèrcit Austro-húngar li va parar una trampa en aquest estretament natural de la vall. L’exèrcit Austro-húngar es va dividir per a encerclar el de Napoleó. El cors va aguantar la posició a Rivoli. Va avisar reforços que van neutralitzar l’atac de reraguarda Austríac. Tot seguit, va perseguir els batallons que l’estaven atacant. Mantenir les tropes unides, encara que s’estigui en inferioritat, va donar la victòria a Napoleò. Aquesta batalla va ser una de les primeres grans victòries d’en Bonaparte i per commemorar aquesta victòria, hi ha un important carrer a París que porta el nom d’aquest poble -Rivoli- que és on va haver la batalla.

Rivoli Veronese

Vista aerea de Rivoli (Veronese, per diferenciar de Rivoli Turinese). Es pot veure com el riu Adige fa una S molt pronunciada i la vall es tanca. Al centre de l’imatge veiem l’altiplà de Rivoli i una mica més al nord la fortificació. Rivoli és també el punt on els cicloturistes han de fer la seva pròpia batalla per a superar el desnivell. No es pot seguir el canal com veniem fent fins ara, ja que el aquest manté cota passant per uns tunels sota les muntanyes.

De fet, és tan estreta la vall de l’Adige en aquest punt, que el canal que anem seguint des d’Ala ha de passar per un túnel. Llavors el nostre carril bici s’alça fins a l’altiplà de Rivoli. La baixada després de l’altiplà per a tornar a prendre la cota del canal és espectacular i molt divertida!

 

El següent sherpa de l’etapa, el sherpa final

tot seguint el canal em deixo atrapar per un ciclista. Va en bici de carretera i força ràpid. Em poso a la seva roda i baixem seguint el carril bici del canal a més de 35Km/h. Estableixo conversa, com no. És de Verona, per tant, m’acompanyarà fins al final de l’etapa i de la travessia gairebé. Em guiarà fins a l’entrada de la ciutat. Porto el track que m’he fet a casa, però sempre millor si trobes un sherpa que et sàpiga aconsellar bé. El track que m’havia preparat jo no estava tan malament, però aquest sherpa em porta per unes dreseres que només els locals coneixen. Tot xerrant em comenta que estem circulant pel canal Biffis, que és el nom de l’enginyer que el va projectar.

canal biffis cyclocat

Sherpa que ens va acompanyar pel canal Biffis fins a les portes de Verona.

Es va començar a construir abans de la gran crisi del 1929, llavors les obres van estar molt de temps aturades. Quan es van reprendre, gairebé no es van utilitzar mitjans de construcció mecànics, és a dir, quasi tot està fet a “pic i pala”. Es va utilitzar mà d’obra provinent del Sud d’Itàlia i fins i tot, presoners de guerra. Val a dir que el canal fa 47 Km de llarg, dels quals 8,5 en túnel.

 

Verona

verona cyclocat

Ens despedim del sherpa a les portes de Verona, vora el riu. Només hem de seguir riu Adige avall i trobarem el pont de Castelvecchio.

verona castelvecchio cyclocat

unica

Verona va ser fundada pels romans a l’interior d’un meandre del riu Adige. En aquest meandre, des de la prehistòria, s’havia pogut travessar el riu per un gual. Els romans hi van fer un pont, el pont Pietra, que ha estat varies vegades destruït i reconstruït. Però el pont que ens ocupa ara es troba uns metres abans, el pont de Castelvecchio dona una sortida cap al Nord al castell en cas de que la població de la ciutat es revoltés.

castelvecchio cyclocat

Accedim llavors al nucli més antic de Verona. Serpentejem per alguns carrers, d’aquells que mantenen el traçat des de l’edat mitja, de cop els carrers estrets sóbren i arribem a una gran plaça (Piazza Bra) on ens espera l’Arena de Verona amb els seus 2000 anys d’història.

arena Verona

I aqui acaba la nostra ruta. Han estat 4 dies, 500Km i menys de 3000 metres de desnivell per a creuar els Alps entre Munic i Verona. Esperem que la informació que trobeu en aquesta crònica us sigui útil en alguna ocasió, ho hem fet pensant en com podem millorar les infraestructures ciclistes que tenim a casa nostra prenent exemple del que sabem que funciona bé en altres llocs.

Salut i pedals!

Volem agrair als patrocinadors, que ens han ajudat a tirar endavant aquest viatge documentar: moltes gràcies!

unica

banner Elemnt